Elegància, disciplina i delicadesa són tres paraules que poden servir per descriure el vespre màgic que es va viure ahir al teatre El Jardí de Figueres amb l'actuació del Russian Classical Ballet. La particular interpretació del clàssic de Charles Perrault, La Bella Dorment, va captivar els assistents durant les dues hores i mitja de durada de la funció. La brillantor dels vestits, la immensitat de l'escenografia i les passes perfectes dels ballarins i ballarines van crear un ambient idíl·lic. La música també els va acompanyar a la perfecció.

La història, per a molts coneguda després de l'adaptació cinematogràfica que Disney va fer l'any 1959, és la de la princesa Aurora, la bella dorment, que després de ser punxada amb una agulla per culpa de Malèfica, és salvada pel petó del famosíssim príncep blau. Tanmateix, el ballet de Moscú hi afegeix un component nou: uns convidats especials a les noces de la princesa, d'entre els quals hi ha la Caputxeta vermella i el llop, el gat amb botes, i l'ànec blau. Encara que la seva aparició resulta desconcertant a l'inici, s'acaba comprenent que tots ells han estat convocats a palau.

La primera part del ballet, la més llarga, va servir per presentar la història. Des del naixement d'Aurora fins a l'arribada de quatre prínceps, els quals un d'ells s'havia de convertir en el seu promès. L'entrada entre fum lila del personatge més dolent de l'obra, Malèfica, va ser realment espectacular. Amb una coreografia especialment pensada i acompanyada de dues bèsties malignes, la dolenta del conte va deixar clar que el fet de no haver estat convidada a la presentació de la petita princesa l'havia ofès.

La segona part va ser bastant més dinàmica. Es van introduir alguns canvis a l'escenari, i els protagonistes van convertir-se en solistes. Per parelles o de forma individual, van mostrar les coreografies més complicades d'una puresa extrema. El ball del gat amb botes juntament amb la gata va ser dels moments més divertits del ballet, i la simpatia del llop, encara que s'acabés emportant la Caputxeta, va enamorar el públic.

Tot i que tots els ballarins van fer una feina magnífica, la princesa Aurora i el príncep, a més de la fada protagonista, la lila, van ser, tal com era previsible, els més destacats. L'experiència d'anar a veure aquest tipus d'espectacles és sens dubte meravellosa, però també és cert que en surts pensant en l'enveja sana que provoquen els ballarins i ballarines per l'elegància, la disciplina i la delicadesa amb què actuen.

Amb tot, El Jardí va abaixar el teló a dos quarts d'onze de la nit, després d'uns llargs i sonors aplaudiments.