Nirvana Jiménez pobla de vida i energia les parets grises del SIAD de Figueres

Un mural de traços delicats imaginat per Nirvana Jiménez Montagut atrapa, des de fa uns dies, la mirada de les usuàries del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Figueres, però també d’aquells que passegen per davant de l’immoble ubicat al Passeig Nou. La creadora l’ha anomenat Fruits i vida. El poblen ocells en migració i plantes florides que els nodreixen i que els donen l’energia per emprendre el vol. Talment, el significat que l’artista volia donar a l’obra alhora que la voluntat de trencar amb la duresa connatural de l’edifici omplint-lo exteriorment de vida.

Nirvana Jiménez va néixer a Maià de Montcal, però també ha viscut a l’Empordà, entre Riumors i Camallera. Va estudiar a l’Escola d’Art d’Olot i, més tard, il·lustració a Barcelona. La seva trajectòria és dilatada i ja s’havia vinculat amb el territori portant la imatge dels Festivals Acústica, Sons del Món, Strenes, però mai havia fet un mural propi a Figueres. «Ha estat un projecte molt interessant», admet sobretot perquè justament ha coincidit amb el llançament d’un llibre que ha il·lustrat, Quan cridem els nostres noms de la psicòloga, especialitzada en temes de gènere, Alba Alfageme, que serveix per acompanyar les dones en els processos posteriors a un maltractament. Ha estat, doncs, per ella un transitar coherent, d’un projecte a un altre.

Mural de Nirvana Jiménez al SIAD Figueres

Veure Galeria

Jiménez reconeix haver tingut molta llibertat a l’hora de crear, però també haver tingut en compte als usuaris de l’espai, no només dones de totes les edats sinó també altres col·lectius afectats pels temes de gènere. «Volia fer visible aquest espai perquè resultés acollidor per a tots aquests perfils», explica l’artista qui ha defugit representar cap rostre no normatiu per evitar etiquetatges innecessaris. Així, va optar per quelcom «més vital» representant la vida a través dels ocells que recullen els fruits i que els deixen anar per tornar-los a replantar. «És la manera d’explicar aquesta capacitat de volar, de ressorgir, de llibertat i orientació», comenta. Aquesta idea es fusiona amb una altra part del mural, per representar el col·lectiu LGTBI, dotant d’algun element més despreocupat.

El mural, que ocupa uns noranta metres quadrats, ha tingut molt bona acollida entre els veïns. A més, per Jiménez ha estat un procés «molt enriquidor» tot i que ha calgut superar les inclemències de les baixes temperatures. «Els murals són eines potents, permeten una transformació total i una resignificació dels espais públics».