Jordi Puig s’endinsa per Terra Santa, un viatge intens entre cultures i rituals

El prestigiós reporter Plàcid Garcia-Planas explica que «viatjar a Terra Santa és aprendre que el somriure d’un nen pot capgirar el món», però també «és viatjar al temps dels profetes, amb centenars d’homes barbuts relatant la Bíblia». Les seves són paraules viscudes en primera persona en un paisatge, resultat desendreçat de capes i capes de cultures, vides, conflictes i passions. Aquests mots formen part del pòrtic meravellós que ha escrit per al llibre Retrat de Jerusalem. Viatjar a Terra Santa (Úrsula Llibres), on el fotògraf Jordi Puig convida el lector a un recorregut quasi hipnòtic per un dels llocs més fascinants i insòlits del planeta, on, malgrat els conflictes, aquells que hi viuen s’entenen.

Una imatge de l’edícula o capelleta de la tomba de Jesús a la basílica del Sant Sepulcre, al Gòlgota, serveix d’entrada a aquest viatge que va emprendre Puig per Terra Santa, el desembre del 2019, animat per Pere Codina, autor del llibre Vivències d’un gironí a Terra Santa. Puig va sumar-se al grup gironí i durant vuit dies van recórrer Jerusalem, Natzaret, Betlem, el riu Jordà, el mar Mort i Galilea.

Jordi Puig li reconeix quelcom especial a aquest viatge. D’entrada va sobtar-li la deixadesa d’uns temples per on passen milers de persones, però va entendre que allò «era un valor únic, autèntic». «Aquí els espais de culte els hem museïtzat perquè la gent els visita per l’edifici, l’arquitectura o l’art, no per resar; a Terra Santa ningú va a mirar, tots els espais són utilitaris i vivencials», explica. Així no és estrany veure cadires de plàstic blanques davant el Mur de les Lamentacions, on els fidels van a pregar. «L’estètica no importa», afirma Puig, el qual, gràcies a viatjar amb un col·lectiu, va poder testimoniar i captar rituals quasi impossibles de fotografiar que els fidels, tant cristians, jueus com àrabs, practiquen amb veneració en aquests recintes o indrets sagrats.

Malgrat que Jordi Puig va preparar-se el viatge llegint alguns llibres, el cert és que, tenint en compte la limitació de temps, a cada lloc aplicava el mateix exercici: «Ho mirava tot i decidia què considerava important; van ser vuit dies en un estat de concentració brutal perquè calia anar d’un lloc a un altre constantment». El pes de l’ofici, doncs, es palpa fullejant el llibre, amb disseny de Joan Colomer, no només per la qualitat de les fotografies, seleccionades curosament d’entre les cinc mil que va fer, sinó per la mirada que aplica: de fora a dins fins arribar al detall. «Hi ha una part molt important de patrimoni antic, dels temps dels romans, però també punts neuràlgics, edificis dels anys seixanta on sobre un vestigi han aixecat el relat», diu Puig. Des del punt de vista de persona no creient, admet que ha volgut oferir una visió distanciada, d’aquell que viatja a Terra Santa i capta tot allò que troba i, sobretot, dels rituals que tenen «un gran atractiu estètic». Les fotografies, a més, s’acompanyen amb textos que ubiquen els espais i es complementen també amb passatges, principalment, de la Bíblia que en fan referència i de documents jueus i àrabs.

Jerusalem té un pes preeminent en el llibre perquè, com argumenta Puig, aquest «és el quid de la qüestió», l’escenari «on passen totes les religions, tres històries paral·leles que no volen saber res l’una de l’altra». D’aquest viatge, Puig en conserva molts detalls sorprenents que el llibre testimonia: des de fer-los recórrer la Via Dolorosa de matinada per evitar veure els comerços àrabs oberts fins a conèixer la persona –un àrab– que vetlla l’única clau que obre la basílica del Sant Sepulcre, mentre dins, de nit, resten dues persones de cada facció cristiana per evitar que ningú s’ho faci seu. «És un equilibri prim però molt savi», resumeix el fotògraf.