Al·legats feministes, mirades al passat amb ganes d'evolució, maridatges impossibles de temps i estils, inclassificables, molt de rock en les seves més diverses manifestacions i discos petits, però de llarga projecció s'han destacat entre els àlbums d'artistes espanyols publicats al llarg del 2021.

Aquesta és una llista de deu treballs que van sobresortir el darrer any entre la crítica i el públic.

'El madrileny' (Sony Music), de C. Tangana

La primera gran revolució de l'any va venir precedida de diversos "rècords" a Spotify, com el de "Tú me dejaste de querer", que va demostrar el més encertat de reinventar des d'una perspectiva global la idea de "l'espanyol", amb pasdoble, flamenc i rumba de la mà de Calamaro, Jorge Drexler, Gipsy Kings, Elíades Ochoa, Kiko Veneno... Ja ho va dir ell: "Podria haver estat un esperpent", però va ser una fita.

'Puta' (G.O.Z.Z. Records), de Zahara

Va sorprendre amb el seu primer senzill, "Merichane", fuetades electròniques en una lletra lacerant sobre abusos, assetjament i intimidació. A falta d'un #MeToo espanyol, el pop nacional necessitava un disc tan honest que mostrés les ferides i vergonyes del món i amb capacitat per modelar al seu gust una electrònica fosca, hipnòtica i ballable i, finalment, balsàmica.

'Cable tierra' (Pequeño Salto Mortal), de Vetusta Morla

Una altra fecunda visita al folklor, a gèneres oblidats si no desprestigiats molt de temps per la modernitat, per fer "cançons del segle XXI". Qui hauria dit mai que els gegants del pop-rock alternatiu acabarien compartint crèdits amb Quintero, León i Quiroga, pares de la cobla, i que sortirien victoriosos del convit?

'Tiene que haber algo más' (Whoa Music), de Alizzz

El català està "en ratxa". Va ser l'espanyol més premiat dels Latin Grammy, més que el seu habitual company d'aventures, C. Tangana, i encara havia de desmarcar-se amb aquest debut com a solista en què segueix mostrant la seva capacitat com a habilíssim productor per hibridar gèneres (pop, post- punk, electrònica, funk...) i per crear himnes generacionals, com “El encuentro” amb Amaia.

'MKMK', de Maika Mavoski

Va arribar amb una bala potent i encertada anomenada "Reaching Out To You", rock fulgurant vestit de fúcsies elèctrics i vuitanta. La resta no va decebre, ni la seva icònica portada ni un cabal de temes poderosos, sense contenció, que se sacsegen la pols de la pandèmia i que en talls com "Love You Til I Die" acosten la mallorquina a una mena de Patti Smith nacional.

El largo mañana' (Lago Naranja), de Rufus T. Firefly

Amb els teclats en primer pla, el públic dels d'Aranjuez mai havia ballat tant com amb el seu setè disc d'estudi, un exercici personal que, partint de Marvin Gaye com a inspiració, escapa a les catalogacions amb la combinació perfecta d'imatges i sons seductors i cops d'efecte com a "Tempelhof" o "Selene".

'Aurora y Enrique' (Elefant Records), de Soleá Morente

La mitjana del clan Morente, l'amiga flamenca de l'indie, apel·la a una història d'amor savi i bo, el dels seus pares, en un disc que reinventa el seu so de nou, aquesta vegada per la vora del dreampop de Beach House, però amb palmells i pessic.

'La Contraçeña' (Breaking Bass Records), de Califato 3/4

Orgull andalús, discurs social, humor desproveït de tabús i ambició musical sense prejudicis per barrejar folklor, rap i electrònica es donen la mà al segon LP d'aquesta banda atípica que "hackeja" el flamenc. El resultat? Temes com "Te quiero y lo çabê", que conjuga l'underground de Psychic TV amb el "Quiero verte" dels Sobraos.

'Chiquita' (Warner Music), de Valeria Castro

Tot just sis temes n'han tingut prou amb la canària per convertir-se en l'altre gran fenomen de l'illa de La Palma el 2021. Cantautora a la línia de Silvia Pérez Cruz, Silvana Estrada o María José Llergo, són "cançons directament sortides del cor", sòbries i enganyosament "noietes", com el títol d'aquest debut.

'Phantasmaville' de Cápsula

"Foc i llamps elèctrics" de rock and roll d'un altre temps sacsegen el disc número 13 d'aquesta formació bascoargentina, "una mena de güija, però benigna" que els permet sonar com el Mart de David Bowie o el "surf rock" californià, amb reminiscències llatinoamericanes.