A Xavier Gimbernat sempre li havia agradat pintar, però el dia a dia no li permetia dedicar les hores que exigeix. L’any passat, quan el món semblava acabar-se, quan ens van tancar a tots, quelcom imparable va començar a brollar de dins seu. «No sé què em va passar, alguna cosa estranya», reconeix encara sorprès. La bona resposta de la seva família i dels amics davant els resultats va animar-lo a seguir i aquest dissabte, per primer cop i només aquest dia, exposa les seves creacions a Figueres. Ho fa, a més, en un espai insòlit, privat, que s’obre al públic especialment per aquest vetllada: els baixos de la casa Vila Rubio, també coneguda com casa Vila Moner, que havien estat les antigues quadres dels cavalls.

El món que Gimbernat plasma a les seves teles és el paisatge que l’envolta, aquell que albira des de la barraca del seu olivar, entre Roses i Cadaqués. «És la meva experiència, són els meus llocs», afirma. Són camps de colors vius, conreats, els gira-sols en flor. És, aquest, un paisatge conegut, on l’artista se sent a gust, un paisatge que l’interpel·la i on troba respostes a allò que l’inquieta i que no es vol quedar dins. Una de les obres que més ho plasma això és La vida, una peça que va pintar pensant en el seu cunyat, que va morir recentment. «El vaig fer per ell», conclou. A l’exposició, però, també hi exhibeix algunes peces que retraten la vivència d’un viatge recent fet al Senegal, escenari que el va captivar.

Les portes de la casa Vila Rubio s’obren a partir de les 5 de la tarda perquè el públic pugui visitar lliurament l’exposició i, una hora més tard, s’ha previst la presentació oficial als jardins que amaguen el seu interior. És una oportunitat, doncs, d’admirar una part d’aquest immoble després d’uns anys de rehabilitacions. Per a Anna-Mercè Vila Rubio, filla dels actuals propietaris, Ernest Vila i Carme Rubio, aquesta proposta cultural «és una manera que la casa visqui una mica més». De fet, l’objectiu, a mitjà termini, és que una part de la casa, que va ser reformada per Pelayo Martínez el 1967, es converteixi en un petit hotel i no descarten acollir algun altre acte cultural.