Pico va deixar un buit tan gran en la meva vida, que, durant gairebé un any després de la seva mort, la llum del dia va estar desapareguda. En els anys següents, com per recobrar una mica la seva persona, vaig pensar a reunir records d’amics i de família, i reunir aquelles vivències preferides en un llibre que seria quelcom com un àlbum de consolació. Després de més de vint anys, al final surt aquest petit llibre, que no només respon una mica a aquell projecte inicial, sinó que, a més, mostra algunes de les seves magnífiques fotografies.
Pico no va ser un germà corrent. El seu món era una galàxia, la seva presència, imprevista, alegre i fugaç. Un moment casual es transformava en festa.
No tenia por de res, i tot allò que es trobava a l’escaire de les normes li feia sentir-se encara més viu. La vida d’altres persones empal·lidia en comparació a la seva.
Era el perfecte exemple de llibertat mental, sempre extreia el millor de les persones, i pensava que res era suficientment seriós com per perdre-hi el temps. El seu riure magnànim i lliure era potser el més entranyable de la seva persona.
(Text d’Alexandra Harnden)
Fill de l’arquitecte americà Peter Harnden i de la seva esposa russa Marie Wassiltchikoff, que es van instal·lar a França després de sobreviure a la Segona Guerra Mundial, Pico es va educar en un context atípic, en el si d’una família diversa.
Aquesta diversitat va ser un gran privilegi, però així mateix comportava certes particularitats -sense lligams i poc sentit de pertinença- que li obrien pas a una total llibertat. Era un moment en què el món experimentava molts canvis importants, sense tractar-se de guerres, però sí de preguntes incessants. Amb l’educació liberal que va rebre i amb poc ancoratge, com molts en la seva generació, estava desarrelat.
La seva facilitat i el seu talent natural amb la gent, així com el seu especial encant, el van dotar d’una excel·lent percepció i molta projecció.
Era profund i sensible, amb un ull excepcional i prometedor. El seu esperit lliure li va proporcionar una dimensió addicional, quelcom que va poder transmetre a tots aquells que tenia a prop, especialment a la seva família i amics, que l’haurien necessitat més i per a molt més temps.
La selecció d’algunes de les seves fotografies, exposades a l’ermita de Sant Baldiri de Cadaqués, és un tribut ben merescut cap a ell. Estic molt agraïda que s’hagi pogut realitzar.
(Text de Marina de Salinas)
La seva obra fotogràfica, a Cadaqués
Una selecció de l’obra fotogràfica de Pico Harnden s’exposa aquests dies a l’ermita de Sant Baldiri de Cadaqués, fins al 17 d’octubre. Fill de la princesa russa Marie Vassiltchikov i del prestigiós arquitecte americà Peter Harnden, el seu treball ha estat reconegut internacionalment. La mostra de Pico Harnden forma part del programa del Festival Internacional de Fotografia de Cadaqués, InCadaqués, que inclou vint-i-tres exposicions de trenta-cinc autors nacionals i internacionals, procedents de disset països i repartits en vint espais.
