Parlem amb Adrià Salas, cantant de La Pegatina. Aquest serà el grup encarregat de tancar la primera Nit d'Acústica, aquest dijous al Parc de les Aigües.

Tornen a l’Acústica dos anys després de l’últim concert a Figueres, i ho fan amb un nou treball sota el braç: «Darle la vuelta». Com és aquest disc?

És un disc que torna als orígens perquè hi ha més rumba, mentre que en l’anterior no n’hi havia. L’ha produït en Tato Latorre, un dels millors de tot l’Estat, i això ha permès que tornéssim a l’essència, però amb un toc més pop per arribar a tothom.

Com està essent la gira de presentació?

L’acollida de les cançons està anant molt bé. Es nota que la gent ha escoltat el disc i coneix les cançons. Hi ha molta necessitat de música en directe. Però és estrany perquè a cada lloc que anem hi ha restriccions diferents: avui es poden posar de peus, demà no, després anem a Andorra i no porten mascareta...

Clar, abans estàveu acostumats a fer gires nacionals i internacionals.

De fet, nosaltres havíem de fer una fira només internacional l'any 2020, ja teníem tancats tots els concerts, però no va poder ser. El que passa és que aquí Catalunya ja som un clàssic, portem molts anys. Ens trobem amb seguidors de 15 o 16 anys que no havien nascut quan vam començar.

És que ja són 18 anys de trajectòria, i ara n'han fet un llibre. Com és?

Sí. No l'hem fet nosaltres, l'han escrit dos periodistes de Madrid que es van interessar per fer la nostra biografia. Estem molt contents de poder-lo compartir i de què la gent s'interessi per veure com era la nostra història. És un llibre molt informatiu de tot el que fem fet.

Com vau formar el grup?

Els començaments són molts anys, uns quatre o cinc. Es pot resumir dient que som tres nois de Montcada que van començar a tocar... i com que és tan complicat d'explicar requereix d'un llibre.

Tornant al nou disc. Té diversos ‘hits’, entre els quals «Como se hacen las flores». D’on sorgeix?

És un homenatge al grup. Fa molts anys que estem junts, i malgrat ser diferents ens posem d’acord en com fer les coses, tenia ganes d’expressar-ho en una cançó.

Un altre èxit és «La guspira» i està tenint molt bona rebuda.

Sí, està sonant molt a les ràdios. És una cançó feta durant el confinament i la veirtat és que és una cançó que nosaltres ens estimem molt, i quan la fem en directe funciona molt bé.

Durant la vostra trajectòria els videoclips i la imatge han tingut un pes important. Per què?

Sempre diuen que si vols ser porfessional has d'actuar com un professional, i per això sempre hem intentat que els nostres videoclips fossin professional. Crec que l'estil s'ha de poder mostrar en música i en vídeo. A part de l’estil musical, cal tenir un estil en imatge, comunicació de xarxes... la imatge és potser més important que la música que fas, i més ens els moments en els quals estem. 

I en aquest sentit vau ser-ne uns pioners.

I tant! I també vam ser uns pioners a l'estat regalant la nostra música. Com que no teníem discogràfica vam pensar que era l'única manera de difondre la nostra música. Ho fèiem a través de la web, ja que no existia Spotify i tot això.

No podíem acabar sense parlar de dos grans èxits de la vostra trajectòria, com són el «Gat rumbero» o «Maricarmen», tot i que en podríem parlar de molts més. Què senten sabent que després de tant temps aquestes cançons segueixen sonant i amb força?

Quan fas una cançó intentes que duri molts anys i que la gent se les estimi, que les cantin, que les cantin també les orquestres i que soni a la ràdio. Quan arriben moments així en què hi ha cançons que es converteixen en clàssics, fa que estiguem molt contents. Això també fa que a cada concert les has de tocar, però és una alegria que la gent s’ho passi bé amb aquella cançó que al cap i a la fi és per això que les fem. Tot plegat només et pot comportar alegria.

Com serà el concert a Les Nits d'Acústica?

Serà un concert com els que estem fent ara, tot i que hem canviat algunes coses perquè la gent ho gaudeixi encara més. Hi ha temes del nou disc, però sobretot de la resta. Buscarem fer ballar la gent encara que sigui des de la cadira. És un retrobament amb la gent que té ganes de gresca i recuperar velles sensacions.

I ja heu vingut bastantes vegades a Figueres.

Sí, és la tercera o quarta vegada que venim a l’Acústica i també hem vingut a l’Embarraca’t. Tot el que sigui oferir música de qualitat a la gent em sembla magnífic.