«Des de [Le] Perthus a Darnius tardarem cinc hores degut al trànsit interminable que hi havia. Al ser a Agullana jo vaig anar a La Vajol per veure si tenien menjar a la cuina però res hi trobarem. Tot el personal era a la Frontera. Després vaig anar cap a Darnius, on m’esperaven els camions, trobant tots els ponts del trajecte minats cosa que m’ha alarmat un xic, sobretot després de preguntar-los-hi si tardarien molt, em contestaren que si no hi havia res de nou almenys una hora i mitja. Vaig visitar el lloc on es trobava el Tresor i vaig comprovar que era immens i molt superior a les possibilitats de temps i camions. Seguidament començarem a carregar mentre jo anava a veure al Cap de la Divisió que allí operava, el qual m’assegurà que de moment no hi havia cap perill». Són les paraules que el tinent de carrabiners Alexandre Blasi Boher (1910-1989) va deixar per escrit el 9 de febrer de 1939, a la primera de les cinc agendes que va escriure entre aquell any i 1942 i que ara, per primer cop, veuen la llum gràcies a l’edició que ha fet Memorial Democràtic.
Alexandre Blasi va néixer al veïnat d’Alentorn, a Artesa de Segre. Era un dels germans petits, és a dir, no era l’hereu i va marxar a Barcelona a treballar. Es va formar a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i ja a l’inici de la Guerra Civil Espanyola es va inscriure al cos de carrabiners on va arribar a tinent. El 1938 és destinat a la Vajol. La particularitat del seu cas és que, sota les ordres del govern de la República i entre l’1 i el 9 de febrer, va dirigir un dels combois que va traslladar el patrimoni econòmic del Banc d’Espanya i l’artístic de la República i la Generalitat, dipositat entre la mina Canta de la Vajol, el mas Perxés d’Agullana i el mas Descals de Darnius, fins a França. Quan els franquistes ja són a la Jonquera, Blasi i els seus homes fan l’últim viatge a peu per la Vajol carregant tot el que poden a sobre –són obres que hi havia al mas Descals i que venien d’un altre dipòsit d’Olot–, ja que els camions no podien seguir. Així agafen el camí més proper al coll de Lli fins a un mas a les Illes, a França, i d’allà en camió fins a Ceret i, més tard, Ginebra.
Miquel Serrano, qui s’ha encarregat de l’edició de les agendes juntament amb el fill gran de Blasi, Alexandre Blasi Darner, qui va fer-ne la transcripció, comenta que el tinent les utilitza per explicar «el seu dia a dia». De fet, fa una anotació per dia durant tot el temps que va ser a l’exili. Les agendes, on són citats des d’alts càrrecs fins a persones anònimes amb les quals compartí l’exili, eren petites i les podia carregar a sobre. Les conclou el març de 1942 quan torna a Catalunya. Serrano afirma que «és prou comú que qui va viure aquells fets, tant els soldats al front com els exiliats, en veure-ho com una experiència extraordinària ho intentessin reflectir». Tot i això, Serrano és del parer que Blasi no va escriure les agendes amb voluntat que fossin publicades però, malgrat tot, sempre les va preservar. Anys més tard, gràcies a elles, els especialistes, i ara qualsevol lector, poden resseguir les seves experiències «extraordinàries per anar sobrevivint a Perpinyà i ajudar els seus companys carrabiners que van anar als camps de concentració, cosa que ell no va haver de viure». Així han pogut reconstruir tots els moviments i les relacions que hi havia a l’exili, els comitès d’ajuda, entre altres. També «els dilemes i dubtes» que l’assetjaven sobre si quedar-se o marxar a Mèxic. Quelcom, però, el retenia perquè mentre va ser a la Vajol va conèixer una noia d’Agullana, la que fou, més endavant, la seva dona. Tot aquell temps, van mantenir relació epistolar i, fins i tot, es trobaven clandestinament en una font de Morellàs.
El fons Blasi, que no només inclou aquestes agendes sinó també epistolari i altres documents que ajuden a contextualitzar la informació, està dipositat des del 2017 al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera on aquest divendres a les 7 de la tarda es presenta el llibre. Un volum que es publica dins la col·lecció «Memorial Democràtic» i on han col·laborat, juntament amb Miquel Serrano i Alexandre Blasi, els historiadors Gemma Domènech i Joaquim Nadal, vinculats a l’Institut Català de Recerca de Patrimoni Cultural. Tots assistiran a la presentació. També el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director del Museu de l’Exili, Alfons Quera. Cal inscriure’s a info@museuexili.cat o trucant al 972 556 533. Es pot seguir per les xarxes socials del centre.
alexandre blasi. Va néixer a Artesa de Segre i va acabar a la Vajol protegint el patrimoni de la República. 1 Retrat d’Alexandre Blasi Boher F
2 Fragment de les agendes originals del tinent Blasi, en aquest cas és la primera agenda i data del primer semestre de 1939. F
