La darrera campanya d’excavacions a Santa Margarida, a Sant Martí d’Empúries, l’Escala, ha posat al descobert els primers indicis del que es creu que pot ser una part de la Basílica-Catedral de l’antic Bisbat d’Empúries, un edifici molt singular pels pocs que es conserven a Catalunya. Els treballs han permès confirmar in situ la situació del conjunt episcopal tardoantic, i, sobretot, descobrir aquest temple, una de les edificacions més importants del conjunt que ocupa unes dues hectàrees, tal com han demostrat les prospeccions geofísiques. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta, però els elements conservats permeten calcular que la basílica tindria una amplada d’entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 25, quelcom que es corroborarà en futures excavacions. En aquesta fase no ha aparegut encara el Palau Episcopal.

L’arqueòleg Pere Castanyer, del Museu d’Arqueologia Catalunya-Empúries i investigador del projecte de recerca, ha qualificat la troballa «d’extraordinària per al país perquè ens permet tenir un fil històric que arrenca des de l’època grega, segle IV, fins al segle XVIII que correspon a l’última pervivència de culte dins l’església de Santa Margarida. Els treballs s’emmarquen dins un projecte quadriennal de recerca arqueològica centrat en l’estudi de les àrees portuàries d’Empúries. El fet que s’hagi excavat en un terreny allunyat del mar és explicable, ja que «el context geomorfològic era diferent aleshores». Just al peu dels camps on han treballat hi hauria hagut un estuari que connectava amb el mar. Això significaria que el port tardoantic podria haver estat ubicat aquí.

Que les restes es trobin en una zona inexplorada on no hi hagut poblament –ara és un camp de conreu particular que el propietari permet excavar– obre «unes àmplies i extraordinàries perspectives de recerca, museïtzació i recuperació patrimonial per a Empúries», segons Castanyer. Marta Santos, responsable del MAC-Empúries, ha reconegut que «és un jaciment amb molt interès» tant per a Empúries com per a l’Escala. Santos ha agraït la col·laboració de l’Ajuntament, que ha aportat part del finançament de les excavacions, i dels propietaris del terreny.

Josep Boya, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha explicat, durant la presentació oficial dels treballs, que la descoberta no ha estat casual, sinó que ha partit d’una política de recerca, iniciada ja als anys seixanta quan es va excavar puntualment a l’interior de la capella de Santa Margarida. Més tard, el 2005, van unir esforços el Museu i la Universitat de Girona excavant a l’interior del temple, ubicat damunt les restes d’un edifici tardoantic (IV-VIII ).

Els darrers dos anys, els arqueòlegs han intentat «conèixer la planta del baptisteri i trobar el segon edifici més important, és a dir, la Catedral del conjunt episcopal» que va desaparèixer al segle IX quan aquest territori passà a dependre del Bisbat de Girona. Amb la campanya, han descobert que el baptisteri era de planta quadrada i les restes de «la piscina baptismal» on els fidels eren batejats de cos sencer, per immersió.

Un altre punt trobat és una segona església ubicada al damunt del que seria la Basílica o Catedral paleocristiana. Segons Castanyer, allò que ho ha vingut a confirmar és la descoberta del seu absis de planta quadrada amb dos enterraments preeminents amb sarcòfags i, entremig dels dos, l’altar per fer la litúrgia. Un dels sarcòfags porta nom: Secundus, però desconeixen a qui pertanyia «si a un bisbe o a un personatge preeminent». El fet que estiguin sota l’altar els fa entendre que eren personatges importants, també el sarcòfag de Secundus es va convertir en reliquiari, ja que a la llosa tenia un forat perquè els fidels poguessin fer baixar objectes que el toquessin. L’altar, fet amb pedres reaprofitades de la zona del Fòrum romà, s’ha restituït en part i es pot veure ara en el Museu. Els experts coneixen també part de la nau lateral, amb tres de les columnates. Al centre de la nau hi ha més enterraments amb sarcòfag i han identificat l’espai del cor. Ja només els faltarà la zona dels fidels.

Monedes amagades, sarcòfags buits i uns reliquiaris desapareguts

Entre les troballes sensacionals que s’han fet en aquestes excavacions, hi consten dos sarcòfags, fets en els tallers de la zona de Narbona, que han aparegut sota l’altar de la Basílica i que els experts creuen que podrien haver pertangut a dues persones molt venerades. El més estrany és que els dos han aparegut buits, quelcom que, segons Castanyer, no és molt usual. «Devien endur-se les relíquies», explica. De fet, les tombes trobades dins el baptisteri sí que contenien les restes humanes. Però no és l’únic fet quasi novel·lesc en aquesta campanya. També s’han trobat, sota un escaló, cent vuitanta-dues monedes de bronze de l’època Baix Imperial, datades d’entre principis del segle IV i mitjans del V. Segons es pressuposa devia amagar-les algú fugint d’una situació de perill i ara veuen la llum quinze segles després.