«M’estimo. Em sento. M’entenc. Soc jo mateixa». Són alguns dels missatges positius que han sorgit arrel dels tallers realitzats durant dotze setmanes per l’artista Petra Vlasman amb joves de Ksameu, el projecte socioeducatiu per a joves i adolescents de la Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres. La iniciativa, que vol convertir-se en una prova pilot per fer-lo extensiu a altres grups locals, forma part del treball final de postgrau de Vlasman dedicat a testimoniar l’augment de la sensació de la soledat entre els joves en temps de pandèmia.

Vlasman va iniciar els tallers quan encara tots els extraescolars estaven tancats. Es trobava amb ells un cop per setmana -els joves anaven variant- i els proposava diferents idees a desenvolupar i temes per parlar junts com ara «descriure la soledat o com se sentien a l’estar sols quan no ho desitjaven». També quins eren els seus somnis, què volien fer en el futur, o què els feia sentir orgullosos d’ells mateixos. Així, Vlasman els va fer escriure una habilitat pròpia a cada dit de la mà. L’objectiu final era, com diu Vlasman, «afavorir l’autoestima» i, a l’hora, «normalitzar la sensació de soledat perquè, a vegades, és una mica tabú parlar-ne, havien d’entendre que no és dolent sentir-se sol».

La manera com Vlasman va tenir d’acostar-se a ells va ser a través de la fotografia, un llenguatge amb el qual van poder expressar la seva identitat i «explorar la ressonància de la seva representació en l’altre» . Ella els suggeria punts de partida però reconeix que «ells van fer les fotografies com van voler» i van divertir-se amb l’acció, quelcom essencial per mantenir el seu interès ben despert. El resultat ara s’exposa de forma permanent a les parets de Ksameu. «Ells estan orgullosos i impressionats del que han fet».

Després de viure aquesta experiència, compartir aquest moment amb joves que estan forjant la seva identitat, Vlasman conclou que «parlar i expressar sobre la soledat ajuda molt a créixer i afavorir i millorar la salut mental». Vlasman posa en evidència l’existència de tres tipus de soledat: «La social, que és quan tens menys contactes amb els que comparteixes punts en comú; l’emocional que seria una manca de contactes qualitatius o que no tens vincles íntims amb altres persones i, finalment, l’existencial, quan sents que no tens una vida significativa». Vlasman ha investigat les causes de la soledat entre les quals hi ha les dificultats en les habilitats socials, una autoimatge negativa d’un mateix i la dificultat per connectar amb l’entorn o quan no troben suport. L’artista reconeix la funció vital que té Ksameu entre els joves que hi van, molts dels quals pateixen «un risc alt d’exclusió social». «Alguns no se senten encara integrats aquí i a Ksameu se senten com a casa», conclou.