A principis dels anys 40, Vicenç Prades, pres del franquisme, complia condemna a la presó de Manresa. Davant del centre penitenciari vivia la Lola Batlle. A través de cartes i breus trobades, l'amor va sorgir entre la parella, que van acabar casant-se i formant una família. Les 225 cartes que ell li va enviar a ella, entre el 1940 i el 1943, van acabar en un mercat ambulant de Celrà.

L'editor Domènec Guimerà les va comprar. Després d'estudiar-les, en va fer un treball. Les va acabar portant a l'Associació de Memòria i Història de Manresa, que n'ha fet una web. Les originals ja formen part de l'Arxiu Comarcal del Bages.

El juny de 1940, Vicenç Prades, natural de Sant Fruitós de Bages, tenia 22 anys. Estava tancat a la presó de Manresa, situada aleshores al carrer de Sant Bartomeu, després d'haver passat gairebé un any a la presó Model de Barcelona. Hi havia arribat procedent del camp de concentració de Cervera. Els càrrecs contra ell eren d'auxili a la rebel·lió, per haver fet guàrdies, controls i repartir propaganda.

Durant el seu internament, la Lola Batlle, com moltes altres dones del veïnat, anava a la presó a portar menjar i rentar la roba. Aquestes circumstàncies van ser les que van permetre que en Vicenç i la Lola entressin en contacte i comencessin la seva relació per correspondència."Fa 17 mesos que estic tancat i encara no m'han dit per què", escrivia en Vicenç a la Lola el juliol de 1940. Més enllà de la història d'amor, les cartes que enviava en Vicenç a la Lola són un testimoni de la repressió durant els primers anys de la postguerra.

A través de fragments –Memòria i Història de Manresa no les ha volgut publicar senceres per garantir la privacitat- fa una radiografia de com era la vida a les presons i l'arbitrarietat dels processos judicials. "Sort n'he tingut que aquell home digués que no em coneixia, si no et quedés sense Vicenç", relata l'agost del 1941.Durant més de dos anys en Vicenç va estar en presó preventiva. Finalment, el gener de 1942, el consell de guerra el va condemnar a dotze anys de reclusió menor que li van quedar commutats a sis. El març de 1942 va quedar en llibertat provisional i el mes de juliol del mateix any en Vicenç i la Lola es van casar.

Un any després se li va revocar la llibertat condicional i va haver de tornar a la presó de Manresa quatre mesos més.Un país empobritDels fragments de les cartes també se'n desprenen pinzellades de la vida quotidiana en una Manresa immersa, com tot el país, en la grisor i en la misèria d'aquell període. No hi havia recursos suficients per alimentar els presos, per la qual cosa en molts casos depenien del menjar que familiars o amics els portaven des de l'exterior. El febrer del 1942, en Vicenç parla de la gana que passa: "Fa dos dies que només ens donen una sardina en llauna". També de la situació que es viu fora de la presó, el setembre del 1941: "La gent no pot menjar, els nens caminen descalços perquè els seus pares no treballen i no poden menjar".

Fotografies de la parella i l'empresonament d'en Vicenç

A banda dels fragments, la web 'Cartes a Lola' inclou fotografies de la parella, cedides pels seus descendents. Ella va morir l'any 2007 i ell el 2009. Feia més de 60 anys que estaven junts.A la web també hi ha documents de l'empresonament i el judici militar del Vicenç, trobats a l'Arxiu Nacional de Catalunya i al Govern Militar.El treball de l'editorLes cartes van ser trobades en un mercat ambulant de Celrà, l'any 2015, per l'editor Domènec Guimerà. L'home les va estar transcrivint i estudiant, i en va acabar fent un treball. Finalment, l'any 2018, va entregar les cartes i el treball a l'Associació de Memòria i Història de Manresa.A través del portal, l'Associació de Memòria i Història de Manresa ha volgut retre homenatge també a l'editor, que va morir un any després d'entregar les cartes.