27 de abril de 2021
27.04.2021
L'Empordŕ
Castelló d'Empúries

Localitzen la base original del retaule del segle XV de la Basílica de Castelló

Constaten que anteriorment hi havia hagut un primitiu cor i un altre retaule, segurament de fusta

26.04.2021 | 18:23
Anna Maria Puig explica la troballa sobre la base del retaule
Localitzen la base original del retaule del segle XV de la Basílica de Castelló

Les excavacions a l'interior de la Basílica de Castelló d'Empúries, concloses la setmana passada, han donat «resultats molt interessants» referents a l'estudi de la fonamentació de l'absis de l'església gòtica. Així, els arqueòlegs, dirigits per Anna Maria Puig, han trobat la base original del retaule del temple, que tenia forma poligonal, constantant que la «imponent capçalera» es troba fonamentada sobre un fort desnivell, d'uns 4 metres per sota de la plataforma actual. També que abans de l'existència del retaule d'alabastre, del segle XV, que ara llueix, hi havia hagut un primitiu cor i un altre retaule, probablement de fusta, i del qual no se sap on es troba ara o si va ser destruït, cosa que potser es podrà determinar amb nous estudis.

Segons explica l'arqueòloga Anna Maria Puig es van adonar, durant aquesta darrera campanya, que la capçalera tenia una base diferent a l'actual i que, de fet, se'n conserva una part per darrera el retaule. «Estava bastida amb el mateix tipus de llosa de marbre del segle XIII i es va utilitzar per forrar el paviment», comenta tot afegint que allà s'hi va enganxar el retaule actual. Quelcom que ja donava pistes és que aquest incorpora altres tipus de pedra, com la de Vilamacolum, d'ús molt més tardà. Amb la cala realitzada han aparegut «el negatiu dels escalons que donaven tota la volta i que devien estar forrats amb pedra de marbre». Puig afegeix que al col·locar el nou basament van desmuntar els graons anteriors deixant-ho molt malmès amb tant sols l'empremta del que seria l'estructura de suport d'aquests graons. L'arqueòloga valora com a molt important la troballa, ja que evidencia que la part final devia estar decorat. Puig assegura que tot això es devia fer en un moment important per la Basílica, al segle XVIII, que devia coincidir amb l'obertura de les capelles barroques de la Sang i dels Dolors, així com la sagristia i s'afegeixen, segons els especialistes, els pinacles al retaule.







Aquesta descoberta, que aquest matí s'ha explicat en una roda de premsa amb la presència del rector Joan d'Arquer, Montserrat Mataró dels serveis territorials de Cultura a Girona i la regidora Xon Hugas, se suma a la resta de troballes que han anat sorgint aquestes darreres setmanes arran de les exavacions a l'interior del temple i que segueixen aportant informació «sobre la llarga pervivència d'edificis de culte en el cim del Puig Salner», on està emplaçada la Basílica. Per a l'arqueòloga Anna Maria Puig, qui ha dirigit els treballs, poden seguir dibuixant «aquest urbanisme antic al voltant del qual després es fundarà la població de Castelló, és a dir, ens apropa a la seva història més remota i antiga». «És un emplaçament excepcional de gran interès arqueològic», confessa Puig.

Els objectius previs estaven molt clars: «Buscàvem edificis anteriors a la creació de la Basílica», diu Puig. El punt on es va fer l'excavació no va ser casual, ja que «urbanísticament era el lloc on podria haver-hi la façana o un extrem de l'església romànica». Els arqueòlegs han trobat «testimonis de totes aquestes fases d'ocupació prèvia, restes d'unes tombes possiblement associades a l'edifici preromànic, tot i que està encara en fase d'estudi». Puig afegeix que també han constatat «una gran alteració de l'espai» fent grans fonaments, moviments i anivellaments de terreny que devia endur-se quasi tota l'estructura romànica.

Ja contemporània a la Basílica, la campanya ha permès localitzar el fonament de l'estructura del cor, un cos que sobresortia del paviment de la nau on hi havia els bancs de fusta dels preveres o beneficiats de la comunitat i que va desaparèixer pels voltants de la Guerra Civil. En el fonament del cor, en el nivell de runes, i quasi per casualitat, ha aparegut un amagatall de munició amb més de quatre-centes bales de la Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus (1793-1795). «Devien quedar allà colgades i ningú les va recuperar», comenta l'arqueòloga.

Nous projectes de futur

Aquests treballs suposen la darrera campanya del projecte de recerca presentat per l'Institut d'Estudis Empordanesos dins la convocatòria del Departament de Cultura de la Generalitat. Seguirà, però, fins a finals d'any amb diversos estudis en paral·lel. Anna Maria Puig comenta que ara és el moment de plantejar un proper quadrienni a partir del que tenen i respecte al que podrien seguir investigant, amb l'objectiu de presentar-se a la pròxima convocatòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook