Fa just una setmana que un equip d'arqueòlegs, dirigits per Anna Maria Puig, van iniciar una de les campanyes més esperades dels darrers anys a Castelló d'Empúries: explorar l'interior de la Basílica. A la zona on es treballa, que coincideix amb l'espai on es creu que hi ha el límit de la façana romànica, ha aparegut ja el fonament antic, en forma de dos grans escalons, d'un dels grans pilars de la nau central.
La campanya, que forma part del projecte de recerca presentat per l'Institut d'Estudis Empordanesos dins la convocatòria del Departament de Cultura de la Generalitat pel quadrienni 2018-2022, va iniciar-se dimarts passat extraient el paviment modern, posat als anys 50 -encara hi ha veïns que ho recorden-, i les pedres més antigues que cobria. Quan es conclogui l'actuació tornaran a posar-se al seu lloc. També preserven els nivells de sorres que s'utilitzaren per al paviment i eliminen el material de rebuig. Dimecres ja es va començar a excavar i dijous van decidir ampliar la zona d'actuació «per trobar una estructura que havia aparegut en el georadar», la prospecció que es va fer el 2007. L'ampliació servia per comprovar si eren restes romàniques.
Divendres, els arqueòlegs ja estaven a punt d'arribar als nivells de construcció de l'església gòtica, extraient tota la terra que recobreix els fonaments del pilar. «A mesura que hem anat extraient la terra, han aparegut els escalons per fer aquests súper fonaments», comenta Anna Maria Puig, qui afegeix que «si al segle XIII van fer aquest forat per dur a terme l'obra, vol dir que tots els nivells al seu voltant són anteriors». A aquesta zona, però, a finals de la setmana passada, encara no hi havien accedit.
La idea inicial amb la qual treballaven, abans d'obrir, era que, tot i que la seqüència cronològica és molt llarga, tal com ho determina la documentació estudiada i altres excavacions, «el nivell d'argila aparegut és alt» i pressuposa que «van fer plataformes per anivellar bé» el terreny i, consegüentment, «devien arrasar l'antic». També podria ser que aquells constructors fessin ús de la pedra romànica per reomplir. «El georadar no pot interpretar el que detecta, només podem saber què és quan excavem», explica Puig, que no amaga com tot l'equip estaria satisfet que apareguessin algun dels nivells antics i encara molt més si fos la paret de l'església romànica. Mentrestant, entre l'argila, han anat apareixent llosetes de pissarra natural que devien transportar de lluny, potser, des del cap de Creus, i que tenien una funció vital: anivellar al mil·límetre els tambors que integren les columnes del temple gòtic.
Seguir l'evolució dels treballs
Seguir l'evolució dels treballsLes excavacions han generat molt interès per part dels veïns, molts dels quals s'han atansat fins al temple per anar seguint l'evolució dels treballs dels especialistes. La idea és que hi restin fins a finals de mes. A partir d'aleshores, tota la informació recopilada, fotografies i materials s'estudiaran i analitzaran en el laboratori.
