Emilio Gutiérrez Caba (1942) és un dels actors més coneguts de l'Estat amb una trajectòria llarga tant en cinema, com en teatre i televisió. També, darrerament, en la literatura, on ha narrat els seus orígens familiars. Gutiérrez és el segon convidat del cicle «Març de Paraules» del Teatre de Roses on aquest dissabte a les 8 del vespre protagonitza el recital poètic Coplas del alma juntament amb el baríton Luis Santana i el pianista Víctor Carbajo. Es tracta d'un recorregut subjectiu i no acadèmic pels grans autors de la literatura espanyola des del segle XVI fins ara. El gran tema que vertebra tot l'espectacle és el sentiment i l'experiència amorosa. La setmana vinent, a la nostra edició en paper, publiquem una entrevista amb l'actor però ara ja avancem alguns detalls sobre ella.

Com defineix un muntage com 'Coplas del alma'?

Són espectacles molt senzills amb l'excel·lent baríton Luís Santana, un pianista i jo mateix. S'alterna amb poemes de tota índole, poemes de Garcia Lorca, Miguel Hernández i una sèrie de poetes en llengua castellana que, interacaladament, Luís Santana canta cançons que tenen a veure amb la temàtica del poema o bé perquè són cançons populars. Plàsticament la gent tanca els ulls i només escolta. Crec que amb això ja tenen de sobres perquè no hi ha més moviment que aquest. Cert que al recitar gesticules d'una manera especial però això no és el més important, ho és la paraula.

Què tindrà de diferent aquest recital a l'Empordà?

Tot i que no està en el programa, vull incorporar, al final, un poema breu en català de Salvat-Papasseït o La cançó de bressol o Ara que tinc vint anys de Serrat, però llegida, fent un doble homenatge a la música i a la poesia. Jo també parlo el català, no és perfecte però sóc bilingüe, i em puc permetre aquest luxe encara que hagi nascut a Valladolid.

Com va néixer Coplas del alma?

Tant el baríton Luís Santana com jo tenim alguns projectes en comú. Aquest i un altre recital dedicat a San Juan de la Cruz i Santa Teresa, i un altre dedicat a Miguel Delibes, un altre excel·lent escriptor, amb motiu del centenari del seu naixement, que va ser l'any passat. Formen una estructura molt fàcil de poder-se moure per tota la geografia peninsular i fora d'ella. I són molt gratificants perquè obren la porta de la música i de la paraula a persones que, de sobte, s'adonen com d'excel·lent és el poema i es plantegen d'on ve. És obrir portes al coneixement, la cultura i la investigació, l'interès, en una paraula.

Als diferents autors que han triat per aquest espectacle els uneix el sentiment amorós.

A Coplas del Alma, sí, és l'amor el que l'uneix. En el cas de Sant Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús, doncs també, tot i que és l'amor místic. Hi ha l'Elegia a Ramon Sijé de Miguel Hernández que ha estat eliminada de les tàpies del cementiri de Madrid per l'eximi alcalde que tenim en aquesta ciutat (José Luis Martínez Almeida) en una ostentació d'estupidesa. ÉS l'única paraula que pot definir que un bell poema com aquest dedicat a totes les persones i ubicat en un cementiri el tregui perquè es tracta de Miguel Hernández. En aquest sentit, el recital inclou una varietat de sentiments: l'amor a l'amistat, a una persona, i això ho troben en Lorca, Hernández... tant poetes com poetesses que n'hi ha d'excel·lents i no estan incloses, no sé per què.