Les donacions són una de les vies més interessants que tenen els museus, tant municipals com nacionals, per engruixir els seus fons. És per aquest motiu que quan qualsevol ciutadà ofereix els «seus tresors» a un centre d'art, perquè puguin ser gaudits per tota la comunitat, és un fet destacable. Això és el que ha succeït al Museu d'Història Medieval de Castelló d'Empúries en rebre, recentment, la donació d'un conjunt de trenta-nou objectes de diferents èpoques i de gran valor cultural, històric i patrimonial de mans de Martín Guirado.

Jordi Canet, responsable del museu castelloní, ha volgut agrair i posar en valor la donació feta per Guirado que, de fet, ja és la segona que realitza: «Valorem molt significativament que sigui una donació, i no una cessió, ja que això significa que el conjunt de béns mobles passen a formar part de forma permanent del patrimoni cultural i històric del Museu i, per tant, del municipi». La donació oferta pel col·leccionista ha consistit en tretze monedes d'època moderna i contemporània, datades concretament entre els anys 1658 i 1879; onze bales de mosquet, fetes de plom, d'època moderna (dels segles XVII i XVIII); tres insígnies de bronze i un precinte de plom del segle XIX (ca 1800); cinc objectes metàl·lics diversos, dels segles XVIII i XIX; dues figures petites en forma de cavallets, fets d'estany (ca 1890); una sivella de ferro per a cinturó, probablement del segle XIX; dos fragments de bola de canó, de ferro, del segle XVIII; i finalment, també, el canó de ferro forjat d'un mosquetó de pedrenyal, d'aproximadament el 1750, una peça que, segons els responsables del museu, té una alta qualitat d'elaboració i, per tant, esdevé una bona arma de foc. En aquest sentit, es disparava amb una metxa i es recolzava en una forqueta, ja que era una arma pesant i llarga.

Cada objecte té una història

Cada objecte té una històriaMartín Guirado va començar a col·leccionar ara fa uns deu anys anant per fires d'antiguitats i de segona mà cercant allò que li despertava l'interès i que li semblava que podia tenir alguna vàlua patrimonial. També, amb el consentiment dels propietaris i amb molt de respecte, recorria, quan el temps ho permetia, camps sense conrear amb un detector. Ho feia tot cercant objectes, principalment monedes. De fet, actualment l'únic que es troba són peces de petites dimensions. «És molt emocionant i, a més, va bé per la salut perquè camines», reflexiona. La idea, però, no era tant anar forjant una col·lecció privada important o vendre's les peces, sinó donar els objectes que aconseguia localitzar a un espai museístic «perquè tothom els pugui veure, ja que contenen una bellesa que ja no existeix ara». «Em fa molta il·lusió», afegeix. Guirado és del parer que «cada objecte té la seva història» i és interessant divulgar-la.

Alguns dels objectes donats per Guirado. Foto: Museu d'Història Medieval de Castelló d'Empúries.

És el cas de les monedes que ha ofert. Es tracta, segons fonts del museu, «d'un conjunt numismàtic molt interessant i de gran valor cultural». Són monedes de diferents èpoques, la majoria de coure o d'aliatge de ferro, i totes en molt bon estat de conservació. La més antiga data del 1658 i la més moderna del 1879. Són de diferents valors -de 5 o 10 cèntims de pesseta, o de quatre quarts-, d'ús corrent a l'època corresponent i pertanyen als períodes dels regnats de Carles III, Ferran VII, Isabel II i Alfons XII, entre altres.

Arma de foc portàtil

Arma de foc portàtilPel que fa a les onze bales de plom donades, corresponen a la munició de mosquet, una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria utilitzada entre el segle XVI i el segle XVII.