Aquest any 2020 s'han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar a Pontós que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l'oest, i l'altra la troballa d'un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa, que s'ha anunciat des del bloc de Tribuna d'Arqueologia de la Generalitat, ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.
Els treballs arqueològics han estat dirigits per l'empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d'Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte "El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L'entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica".
A la zona occidental d'extramurs del poblat fortificat s'ha identificat una nova entrada. Fins ara només se'n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l'entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l'igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental de 1,30 m d'amplada i per un altre mur d'amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d'antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d'espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l'entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats.
Probable entrada oest del poblat fortificat. Foto: Marcel Solé.
L'altra troballa correspon a la descoberta d'unes estructures murals que es troben sota el bastió d'avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l'edifici senyorial d'influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l'edifici senyorial es va construir l'entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d'aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l'entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d'una activitat metal·lúrgica formava part d'un nivell d'ocupació de l'edifici senyorial.
En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites; a l'altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d'uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l'altre cantó, encara en estat prematur. L'aspecte, no obstant sembla la d'una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d'un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment.
L'arqueòloga Enriqueta Pons ha valorat aquesta troballa urbana de l'ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar com una "notícia molt important per al coneixement de l'ocupació definitiva i sòlida de l'Empordà, i els canvis radicals en l'organització i l'estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d'una població amb una dinàmica d'inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera".
