L'art és vida», afirmava Josep Vallès en una conversa sostinguda, de tu a tu, amb el crític d'art Arnau Puig. La xerrada informal i essencial va tenir lloc el 31 de maig del 2018 a l'estudi que Puig tenia a Barcelona i aquest dissabte passat el visionat d'alguns minuts va servir per cloure de la millor manera la presentació del llibre-catàleg Josep Vallès Rovira. Entre l'alquímia i l'art, editat per l'Institut d'Estudis Empordanesos. Va ser poc temps durant el qual Vallès i Puig, qui també va morir a principis d'any, van retornar a nosaltres per regalar sàvies paraules a molts dels seus amics que no es van voler perdre aquest emotiu acte celebrat a la Sala la Concòrdia d'Agullana. Un poble que per a Josep Vallès, com també per bona part dels seus germans, sempre va ser casa seva i on ell era només en Pep o en Recuiro, no un dels crítics d'art del nostre país que millor va saber «donar veu als creadors d'art innovador i reivindicatiu».
Una cadira buida, la que hauria d'haver ocupat Vallès aquest dia, s'alçava al davant dels assistents reafirmant la seva absència. Com va reconèixer el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Agullana, Josep Reynal, Vallès «ho esperava amb moltes ganes». La mort, però, no va voler fer tard. Tot i això, tal com va matisar la historiadora de l'art Mariona Seguranyes, curadora del llibre i també de l'exposició paral·lela que es pot veure a la Fundació Valvi de Girona, Vallès va viure tot el procés d'elaboració del llibre i de l'exposició «intensament».«Aquest és un llibre de voluntats, sobretot la seva perquè ell va obrir la seva ment, la seva saviesa i coneixements», assegurà. El resultat va ser, segons ella,«redescobrir-lo en totes les seves facetes». «Ell és com un gran prisma, no era un personatge fàcil, tampoc va tenir la preocupació d'explicar-se a si mateix, era molt humil, a ell li interessava tenir una visió molt aprofundida de les coses», reconegué la historiadora.
Josep Playà, Mariona Seguranyes, Anna Maria Puig i Josep Reynal, a l'acte d'Agullana. Foto: Josep Ribas.
El llibre recull diferents mirades envers el personatge. Com diu la historiadora de l'art i investigadora Glòria Bosch, autora del pròleg, «és el calidoscopi que fa del personatge un món». Els mots de Bosch, acurats i sentits, no obliden «moments plens d'humanitat i riquesa cultural» viscuts al costat de Vallès. El volum ressegueix diferents pilars importants que ajuden a entendre qui era Josep Vallès Rovira: la família, l'alquímia i l'art. Els signen Josep Playà -qui va ser present a l'acte-, Arnau Puig, Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa-Gramunt, Mariona Seguranyes, Domènec Moli, José Corredor-Matheos i el mateix Josep Vallès qui va deixar escrit un text inèdit autobiogràfic on reviu records d'Ifni, uns moments on va veure la mort de ben a prop i que el van marcar profundament. «Dia no sé, any 1957, quan prengué avió Canàries, camí Sidi Ifni. Pare havia mort estiu 1956. Si hagués restat viu, no hauria pas sortit casa. Seu fort caràcter, temperament m'ho hauria impedit, malgrat meves ganes córrer món», va deixar escrit.
Un assistent consultant el llibre-catàleg, a Agullana. Foto: Josep Ribas.
Quelcom que va voler incidir Seguranyes durant l'acte és com Josep Vallès va convertir-se «en un pont entre l'Empordà i Barcelona» i en una persona que «ens parla d'una època estètica molt complexa i alhora molt reivindicativa, els anys 60 i 70». La qüestió és que Vallès va apostar fort per artistes no d'art figuratiu sinó abstracte, innovador, «que parlen i mediten sobre el paper de l'artista dins la societat». Vallès, deia la historiadora, «tenia una mirada dual sobre l'art: per una banda era un codi xifrat, sagrat, que li permetia transcendir, i, per l'altra, un element de lluita reivindicativa i democràtica».
La manera poc ortodoxa com Vallès escrivia els seus articles -sense preposicions, ni articles ni conjuncions- també va sortir a escena. En aquella conversa amb el crític d'art Arnau Puig, aquest li va reconèixer que allò que més li va estranyar aleshores és que «la societat li admetés escriure sense aquells elements lubricants del llenguatge». Per a ell estava clar que aquest atreviment «eren els seus Tàpies escrits, Tàpies d'impremta». Seguranyes admetia que«ara vist amb la distància és una escriptura molt densa, conceptual, i com deia Arnau Puig, s'han de llegir molt acuradament, molt lentament, i meditar tot allò que diu perquè és una essència gairebé alquímica».
La conversa entre Vallès i Puig va mantenir la sala en absolut silenci. La intuïció, la clarividència d'ambdós pensadors commovia i posava de manifest, com corroborà Seguranyes, «el camí fet per tota una generació, la lluita que van haver de fer pels seus ideals». En la conversa es copsa la visió que tenia Vallès, compartida per Puig, de l'evolució viscuda per l'art i com l'entenia ell: «La manifestació ha de ser potent, esclatant, que hi hagi una renovació iniciàtica. La progressió de l'art vol dir anar més endavant».
L'historiador de l'art Enric Tubert, amic i veí de Pep Vallès, va recordar «la seva humilitat, discreció i voluntat de passar desapercebut i anar a la seva» però també li va agrair la implicació que sempre va tenir en les manifestacions artístiques que s'havien fet a Agullana. «Ell hi era sempre». Com ara. L'exposició a la Fundació Valvi reafirmen aquesta sentència. La mostra es pot visitar fins al 21 de novembre.
