20 de octubre de 2020
20.10.2020
L'Empordà
Vilafant

Can Massanet de Vilafant, la casa noble que va fer d'hospital de guerra

El 8 de juny de 1938, avions d'una esquadra italiana procedent de Mallorca van bombardejar Figueres, afectant de ple l'Hospital del carrer Nou

19.10.2020 | 19:18

L'Hospital de Figueres va estar ubicat a Can Massanet de Vilafant a causa dels atacs aeris de l'aviació franquista. Aquest fet forma part de la història de la Guerra Civil a Figueres i l'Alt Empordà en el capítol dels bombardeigs i refugis, del qual algunes persones creuen, equivocadament, que ja està tot dit. Encara queda molt per investigar, rescatar i explicar, per això seguim ampliant el contingut del llibre Ales Negres i Xampinyons tot fent camí cap a la desitjada reedició actualitzada.

Són tres quarts de vuit del matí del dimecres 8 de juny de 1938. Des l'aeròdrom Son San Joan de Mallorca, nou bombarders italians Savoia-Marchetti SM.79 s'enlairen buscant rumb Nord Nord-est. Primer, en règim d'ascens, fins aproximadament els 5.000 metres, després en creuer, veloçment. En un punt determinat sobre un mar que els encobreix, viren a Nord-Oest Oest i es dirigeixen a l'objectiu d'aquell dia: Figueres. Al voltant de les nou hores, els observadors aeris de la costa informen telefònicament que «aparatos facciosos» van rumb a Figueres. Sonen les primeres alarmes antiaèries a l'Empordà.

En qüestió de minuts, tota una reguera de bombes cau sobre la ciutat provocant mort i destrucció. Caces d'aeròdroms propers s'han enlairat per intentar foragitar-los i els antiaeris han escopit foc, però els atacants, amb la seva altitud, velocitat i sorpresa han realitzat la seva missió amb letal impunitat i ja estan tornant cap a la seva base desprès d'haver bombardejat el seu (teòric) objectiu militar: «stazione ferroviària i una oficina montaggio Apparecchi», la sempre anhelada estació i el Garaje Guix, on presumptament es treballava per al muntatge d'avions de l'aeròdrom de Cabanes.

Les tasques d'auxili, salvament, desenrunament, però també els freds i necessaris treballs burocràtics i propagandístics (aprofitant que hi havia membres de la JDP de Catalunya a Figueres, es van prendre imatges que varen utilitzar-se per denunciar l'agressió), de seguida es varen posar en marxa, tothom es va bolcar per ajudar. Bombers, policies, sanitaris, defensa passiva, brigadistes, militars, ciutadans de totes les edats,... El cop va ser molt dur. Els avions de Mussolini havien llançat 72 bombes de 100 kg i 36 de 20 kg sobre el centre de la ciutat, de l'estació cap a la pujada del Castell, matant 38 persones, ferint-ne 40 més, i afectant desenes d'immobles, entre els quals l'Asil de Vells, una escola (la del mestre Mitjavila), la Comandància de Carrabiners,... i l'Hospital de Caritat.

Requisat pels militars

L'edifici d'aquesta institució d'orígens medievals, que ja havia estat requisat per instal·lar-hi un hospital militar (Clínica Militar Nº 1), va ser tocat de mort i va propiciar que l'hospital de la Creu Roja, ubicat al carrer Monturiol, que havia assumit a finals de 1937 els pacients civils i les funcions de l'antic hospital (civil), es traslladés a la Casa Massanet per mirar de fugir de les bombes. Vilafant, que ja acollia, també a causa dels bombardeigs, el servei educatiu de Figueres a la casa Soler, era una bona opció per allunyar-se del perill que patia la ciutat.

Isabel Solés, besnéta de Carles de Macià Llavanera, ens aporta el testimoni indirecte, el testimoni oral familiar d'aquells dies. La casa pairal dels Puig Massanet, que avui acull el restaurant La Tartana, era una imponent i senyorial edificació situada al Sud-oest del poble, entre el Manol i la carretera de Figueres a Besalú, construïda de manera continuada a cavall dels segles XVIII i XIX. Era propietat, el 1936, de Conxita de Macià (filla de Jacint de Macià i Mercè Llavanera) i de Francesc de Batlle. Germans de Conxita eren Dolors, mossèn Josep, mossèn Lluís, mossèn Marià, i el besavi d'Isabel, Carles. Dolors estava casada també amb un fill de Can Batlle de Borrassà; mossèn Marià, el de Roma, ja havia mort; mossèn Josep, assidu de Lladó, s'havia vestit de civil i havia estat respectat pels membres del Comitè; mossèn Lluís, el de La Veu de l'Empordà, en canvi, havia estat assassinat pel d'Orriols; i l'esmentat Carles havia estat desheretat (temporalment) i s'havia casat amb la vilafantenca Raimunda de Carrer.

Fermes conviccions religioses

Família de fermes conviccions religioses, havia amagat les diverses casulles en tubs de zenc que havien enterrat al jardí (la casa tenia indult per tenir oratori i llicència per celebrar-hi missa), havia vist desaparèixer diversos llibres, els havien cremat una talla de la Mare de Déu, li havien mort un membre,... La casa, però, havia estat respectada i es presentava com una opció immillorable per a les necessitats del moment. Només cinc dies després del bombardeig, les seccions de Paletes i Fusters de l'Agrupament de la Construcció foren comissionades a Can Massanet, per part de l'Ajuntament de Figueres, per col·locar-hi una cuina econòmica i traslladar mobles (segurament a Can Llavanera de Lladó) per deixar espai lliure.

A la primera planta de la casa es va instal·lar l'hospital. A la sala van fer lloc retirant els mobles i es van disposar llits. El cuarto fresc va ser destinat a consulta i dependències del doctor Montaner, i, tot i que no es sap del cert, les altres tres habitacions, la sala del bisbe, el cuarto rosa i l'oratori, degueren ser destinades, directament o indirectament, a funcions sanitàries.

L'hospital es va senyalitzar hissant una gran bandera de la Creu Roja a la terrassa del 1r pis, la que donava al pati, com a mesura preventiva. La resta de la casa es va destinar a acollir desplaçats i refugiats de Figueres, víctimes de les conseqüències dels bombardeigs. La precarietat degué estar present durant els vuit mesos de vida d'aquest hospital de semblança al de Downton Abbey durant la Primera Guerra Mundial, fins al punt que l'alcalde de Figueres va sol·licitar al de Vilafant, l'octubre de 1938, que, degut a la manca de carn a la ciutat, quan es fes el repartiment o racionament al poble, es tingués en compte l'hospital. Una situació que es degué complicar els darrers dies de gener i primers de febrer de 1939, durant la Retirada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook