07 de octubre de 2020
07.10.2020
L'Empordà
Castelló d'Empúries

Avancen en l'estudi per aprofundir en el passat de Castelló d'Empúries

Els treballs a la zona sud de la Basílica han tret a la llum sitges del sitjar i restes d'unes tombes

07.10.2020 | 09:35
Espai on han treballat els arqueòlegs

Han estat tres setmanes d'activitat arqueològica centrada a la zona sud –on mai s'havia fet cap intervenció abans– i a l'exterior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Malgrat la forta alteració de l'espai, a causa de les ocupacions posteriors, l'equip d'arqueòlegs que hi ha treballat han tret a la llum sitges del sitjar que hi havia al voltant de la sagrera i que coincideixen amb la cronologia de l'església romànica i també les restes d'unes tombes. A més a més, també s'estan duent a terme unes prospeccions geològiques que ajudaran a conèixer com «era l'espai geogràfic on es va assentar el temple al llarg de les successives fases», explica la directora de la campanya, l'arqueòloga Anna Maria Puig, un estudi que també podria ajudar a entendre les patologies que actualment pateix el monument.

La campanya s'emmarca dins el projecte de recerca presentat per l'Institut d'Estudis Empordanesos a la convocatòria feta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pel quadrienni 2018-2021. Aquesta recerca està finançada per la Generalitat, l'Ajuntament de Castelló, l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Museu d'Història de Catalunya i el mateix IEE. L'objectiu de la campanya d'enguany ha estat, segons explica Puig, «determinar quina mena d'ocupació hi havia al costat sud de la Basílica, ara que ja disposem de força informació per a la zona nord, que hem obtingut en campanyes anteriors (2006 i 2017-19)».


Un moment dels treballs. Foto: Bibiana Agustí.

Els arqueòlegs partien de la premissa que al sud de l'església hi havia hagut un cementiri, dades que es coneixien per les fonts documentals i altres estudis. Sabien també que aquesta zona havia patit moltes alteracions en la seva configuració original. D'entrada es coneixia que havia estat ocupada per la capella de Nostra Senyora Antiga, de la qual encara no s'ha documentat la seva data de construcció tot i que s'espera fer-ho ben aviat. «Era una capella situada sobre el cementiri», puntualitza Puig, una edificació que al segle XVII es va ampliar. Cal afegir que quan es va construir la capella barroca dels Dolors, al segle XVIII, sembla que la de l'Antiga es degué desmantellar. En aquest mateix espai, a més a més, s'hi alçava el casal de la comunitat de preveres on, més tard, s'hi va construir el Palau Macelli, concretament, pels voltants del 1660. «Aquesta edificació, amb les seves ampliacions, hauria estat la causa que l'espai excavat ens hagi arribat força alterat».

L'indret triat per treballar i estudiar, una franja entre l'església i el Palau, era interessant per localitzar restes del cementiri romànic. Malgrat les alternacions modernes, Anna Maria Puig reconeix que «hem tingut força sort». En aquest sentit, l'arqueòloga agraeix vivament la bona predisposició dels actuals propietaris del Palau Macelli que s'han avingut «a cedir l'espai» per treballar-hi. De fet, inicialment havien previst intervenir a l'exterior «per evitar entrar en una propietat privada». L'entesa amb els particulars, però, els ha facilitat molt el treball.

Construccions a nivells inferiors

Una de les idees que s'estan treballant també en aquesta campanya i que pren força és la possibilitat que l'espai on es va bastir la capçalera gòtica hauria estat originalment molt més baix. «Estem valorant aquesta hipòtesi, ja que ens permet entendre i situar la construcció dels successius temples en l'espai geogràfic on es van assentar», avança Anna Maria Puig qui ja fa temps que defensa la importància «de completar els estudis arqueològics amb altres que permeten conèixer millor l'entorn». Entenent, diu, les condicions del subsòl «potser entendrem les patologies que té ara l'església gòtica per la part de la capçalera». Puig fa referència a les esquerdes i els desplaçaments que ja fa temps s'han detectat en el monument castelloní i que, a parer seu, «podrien ser conseqüència de la fonamentació de la capçalera». D'aquesta manera, diu l'arqueòloga, «la recerca va més enllà dels treballs exclusivament arqueològics» i permet estudiar el mateix edifici des de diferents perspectives.

Durant la campanya han aparegut dipòsits relativament moderns, però també s'han pogut localitzar restes d'enterraments corresponents a l'antic cementiri. L'espai estudiat, explica Puig, és de dimensions no molt grans i, a més, una part d'ell estava alterat pels dipòsits. Moltes restes humanes localitzades –en total quatre o cinc tombes en posició– estaven remogudes per aquestes ocupacions posteriors. S'ha vist que el cementiri s'estenia per «sota del límit de l'excavació». Trobar restes arqueològiques en espais posteriorment construïts no és estrany. De fet, com explica l'arqueòloga, «és força habitual».

Proves del radiocarboni

Ara, se seleccionaran «les restes humanes que poden correspondre a la fase més antiga» i s'enviaran restes al laboratori per ser sotmeses, com anteriors mostres, a una anàlisi de datació per radiocarboni. La intenció és comprovar si coincideixen els resultats amb els del cementiri de la fase romànica. En anteriors ocasions, aquestes proves han donat resultats sorprenents, tant que permeten parlar de l'existència d'una ocupació molt reculada, en el cim del puig Salner, uns dos segles abans de les primeres dades que es tenen de l'existència d'una església en aquest lloc, una de les descobertes arqueològiques i històriques locals més importants dels darrers anys.


Entre les troballes hi ha restes d'unes tombes. Una part d'elles es duran a analitzar. Foto: Bibiana Agustí.

Conclòs el treball de camp, ara s'inicia l'estudi dels resultats. També, l'historiador Josep Maria Gironella du a terme l'estudi documental, finançat pel Museu d'Història de Catalunya. «Amb això el que fem és completar totes les facetes de la recerca», diu Puig. Totes aquestes campanyes són l'avantsala de l'actuació que més esperen: la de l'interior de l'església. Val la pena recordar que era el 2007 quan es va fer una prospecció amb georadar a l'interior del temple que va demostrar que, en els seus fonaments, es troben les restes de les esglésies preromànica i romànica. Podria ser, fins i tot, d'un edifici funerari o de culte més antic que funcionés al segle VIII. Aquests estudis, justament, podrien arribar a tancar el cercle de la investigació que ja han proporcionat les campanyes subvencionades per l'Ajuntament de Castelló, en col·laboració amb el Museu d'Història Medieval.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook