Amb l'objectiu que no es perdi la memòria dels horrors comesos pels nazis, però també per tal de localitzar familiars de víctimes per poder lliurar objectes personals trobats en camps de concentració, arriba al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera l'exposició Stolen Memory,Stolen Memory memòria robada, el proper 26 de setembre.
Els milions d'europeus deportats als camps de concentració nazis van ser desposseïts de totes les seves pertinences. Molts objectes es van perdre per sempre, uns altres van ser recuperats pels mateixos supervivents o els companys dels morts després de l'alliberament. La resta, uns 3.000, es preserven fins avui a l'Arolsen Archive, l'arxiu més gran del món sobre les víctimes del nazisme.
L'any 2016, Arolsen Archive va posar en marxa la campanya #Stolenmemory que li ha permès localitzar centenars de famílies dels deportats i entregar-los els objectes robats pels nazis. Com a part d'aquesta campanya, Arolsen Archive va presentar el 2018 a la seu de la Unesco a París una exposició amb fotografies dels objectes. Des de llavors, s'ha mostrat a Venècia, Cracòvia i recentment a Barcelona.
Van ser 10.000 els exiliats de la Guerra Civil espanyola que van acabar en camps alemanys: Mauthausen (7.500), Buchenwald (600), Dachau (600), Neuengamme (500), Sachsenhausen (200), Ravensbrück (200), Flossenbürg (150) i altres. Van ser utilitzats com a mà d'obra esclava en pedreres, fàbriques o construcció d'infraestructures. El sobreesforç, la manca d'alimentació, la fred, els maltractaments i les malalties van segar la vida de la meitat d'ells. Els supervivents van patir seqüeles fins a la fi dels seus dies.
Quan el 1942 la Creu Roja va demanar a Himmler que autoritzés l'enviament dels efectes personals dels espanyols morts a les seves famílies, el ministre es va negar per tractar-se, ha dit, de «petites coses sense valor». Els anys de treball de diversos investigadors catalans i espanyols i la campanya #Stolenmemory fa possible que, 75 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, algunes famílies de deportats recuperin aquestes «petites coses» que, tant per a ells com per a la memòria democràtica europea, posseeixen un valor incalculable.
Arolsen Archive custodia encara objectes de 30 espanyols deportats a camps de concentració nazis. La recerca de les seves familiars continua.
Aquesta exposició és una col·laboració d'entitats memorials catalanes (MUME, Memorial Democràtic) i la Universitat Rovira i Virgili amb Arolsen Archives per tal de fer conèixer públicament la campanya de difusió dels Arxius Arolsen de retorns de pertinences de deportats procedents de diferents països europeus (i també d'Espanya) que porta com a nom StolenMemory (#StolenMemory), que és també el nom de l'exposició.
Valor afegit, a la Jonquera
Es pot considerar que és la segona vegada que s'exposa a Catalunya, ja que aquest estiu es va poder veure al Palau Robert de Barcelona, «amb la diferència i el valor afegit que a l'exposició del MUME hi haurà una mostra d'objectes per retornar (les famílies dels quals s'estan buscant per part dels Arxius Arolsen i dels investigadors col·laboradors) i d'objectes ja retornats a les famílies» assenyala el director del Museu Memorial de l'Exili, Alfons Quera. També s'hi exposen fotografies i textos sobre la barbàrie. Es podrà visitar fins al 14 de febrer de 2021.
Quant al criteri de selecció de testimonis hi ha espanyols, catalans, francesos, holandesos, russos i polonesos amb la intenció de visualitzar la pluralitat de les víctimes del nazisme.
En el marc de l'organització de les exposicions a Catalunya i, en col·laboració de l'Amical de Mauthausen i altres camps, l'Amical de Ravensbrük, el Memorial Democràtic i l'investigador Antonio Muñoz, han sigut retornats a les famílies els objectes dels deportats Francesc Anguila, Ernest Bauló i Pepita Maranges als seus fills o nets, que viuen a Figueres, Lavaur / Tolosa de Llenguadoc i Oceja, i s'espera poder trobar els descendents d'altres deportats que encara no han sigut localitzats.
El cas de Vicente Borjabad Alguacil té una rellevància especial, motiu pel qual apareix al cartell de l'exposició. Va ser un veí de la Jonquera i hi va viure, hi va treballar i hi va morir, el 1957.
