08 de setembre de 2020
08.09.2020
L'Empordà
Castelló d'Empúries

Un llibre profunditza en la vida als cortals de Castelló i Sant Pere i la gent que hi va viure

Publicat per l'associació d'Història Rural, inclou sis estudis històrics i anima a futures recerques

07.09.2020 | 19:08
La família del Cortal Ribas

«No és un tema nou, el del cortal, però mai havia estat tractat com un tema fonamental, mai s'havia fet una recerca a fons», reconeixia Josep Colls durant la presentació del llibre Els cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. El cortal «era una variant característica de la zona -Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador– del que seria el mas a la Catalunya vella». Historiadors locals com Albert Compte o Mn. Miquel Pujol n'havien parlat, però mai s'havia fet una recerca tan en profunditat com aquesta que combina «rigorositat i divulgació». El llibre és un compendi de sis estudis i forma part de la Biblioteca d'Història Rural, iniciativa de l'associació d'Història Rural- Centre de recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona. És el volum 35 que publiquen i el número 19 de la col·lecció Estudis.

El punt de partida va ser un treball de recerca col·laboratiu iniciat el 2010 que va generar un munt d'entrevistes a testimonis vinculats als cortals, recerca documental així com recuperació d'imatges i objectes. També es va fer una exposició el 2015. El volum, però, que ha tardat quasi deu anys a veure la llum, permet endinsar-nos en aspectes vitals per entendre l'estil de vida d'un model d'explotació que va anar evolucionant: la importància del paisatge on se situen i com aprofitaven els recursos naturals; les condicions de l'explotació o el microcosmos social que conformaven els seus habitants, ja fossin les famílies cortaleres, tant les propietàries, com els assalariats o mossos.


Palleres i gallines de Can Peret de la Gallinera. Fons: AMCE_Garriga Puig.


El llibre s'obre amb una introducció d'Enric Saguer, qui n'ha estat el coordinador i autor d'un dels estudis, «molt acurat», dedicat al cortal Maig. Saguer reconeixia, a la darrera part de la presentació, que per molt que s'hagi avançat encara «queda molt per fer». Ell assegurava que hi ha molts «aspectes que coneixem poc». En va enumerar uns quants: des de l'element més humà –si hi havia nissagues, d'on venien, si es casaven entre ells–, les condicions de vida i de benestar «que ens ajudarien a entendre com podien acabar comprant el cortal», la gent que hi treballava o les relacions que tenien els cortals amb Castelló i «sobretot l'activitat econòmica que generaven i com contribuïen a sostenir la vila».

Fotografia del Cortalet. Fons: AMCE-Julià Baduà

Tot i els interrogants que queden, el nou volum permet al lector fer una aproximació històrica i cronològica –amb un buit al segle XVIII– als cortals. El primer estudi és de Josep Maria Gironella i se centra en els cortals a la baixa edat mitjana. Partint de la documentació notarial de finals del segle XIII i XV, es copsa que els cortals medievals no eren tan grans com ho serien més endavant i com era el paisatge aleshores, com els cortals l'havien anat transformant dessecant estanys o construint regs per anar guanyant terres de conreu.

El xerret davant del mas al Cortal Llebrer. Fons: AMCE- Oriol Casadevall.


El segon estudi és de Pere Gifre, qui posa la mirada en els cortals del segle XVII, quan el model d'explotació ja estava molt més definit, amb una explotació mixta amb terres dedicades al conreu de cereals però encara amb un pes important a la cria de bestiar. És el moment en què el cortal queda restringit a la zona costanera i el nombre de cortals queda reduït a una trentena que es mantenen fins a principis del segle XX. Gifre també testimonia canvis importants en la propietat dels cortals: la majoria de cortalers d'època moderna deixen de ser propietaris de les terres i passen a ser masovers o arrendataris.

Homes a les palleres del Mas Nou. Fons: AMCE_Canet Puig.

Una aproximació fins l'actualitat

Per la seva part, Marisa Roig s'endinsa dins les llars cortaleres, l'edifici i la gent que hi viu, des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX. «Roig compara les dinàmiques familiars dels cortals amb les de la vila», comentà Colls. Tanquen el llibre Rosa Congost, parlant sobre el procés d'adquisició de masos per part de masovers al llarg del segle XX, i Meritxell Fernández, que fa una aproximació històrica fins als temps actuals «i la gran transformació paisatgística dels anys 60 i 70».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook