04 de agost de 2020
04.08.2020
L'Empordà

Posen nom i cognoms i on vivien els antics habitants de Santa Creu de Rodes, el 1420

És fruit del treball de l'arqueòloga Anna Maria Puig, que ha descobert quatre grans cases, i la historiadora Sònia Masmartí

03.08.2020 | 19:35
La casa del clergue Pere Badós

Antoni Bofill, Pere Badós, Pere Bonany, Caterina Compte, Dolça Sacarès o Ramona Bonanada. Què tenen en comú totes aquestes persones? Doncs que vivien entre el 1420 i 1426 a Santa Creu de Rodes, a tocar el monestir de Sant Pere de Rodes. Ara es coneix i s'ubica físicament la casa i el carrer on vivien; se sap que hi havia moltes vídues –totes perdien el seu cognom i es posaven el de l'home– i, fins i tot, es coneixen, detall a detall, disputes entre ells o com es guanyaven la vida.

Tota aquesta informació ha estat possible gràcies al treball multidisciplinari entre l'arqueòloga Anna Maria Puig i la historiadora Sònia Masmartí. La primera ha treballat in situ dirigint una campanya arqueològica, del 15 de juny al 8 de juliol, al sector nord de l'església. S'ha descobert una superfície d'uns 800 m2 i han aparegut quatre cases, una d'elles ocupant la meitat d'aquest espai i incloent-hi hort. És una casa excepcional que tenia cinc estances a la planta baixa, una d'elles amb llar de foc, la dedicada a la cuina. Totes les cases són sòlides, amb murs que superen els 2 metres. L'accés es feia a través de portes amb tancaments reforçats i de les portes foranes ha sobreviscut el tapiat original.

Aquesta descoberta ve reforçada pel treball de Masmartí. A partir de la planta dibuixada per Puig i aprofundint en el Capbreu de la celleria del monestir de Sant Pere de Rodes (1420), ha pogut reconstruir aquest puzle històric fascinant.

Aquest capbreu és un document extraordinari descobert fa deu anys per Arnald Plujà. Com diu Masmartí, un capbreu és «la declaració de la renda medieval». En aquells temps, tots els pagesos que formaven part d'un domini noble estaven obligats, regularment, a anar al notari –en aquest cas, al monjo cellerer del monestir– i declarar tots els béns que tenien, on estaven situats i descriure'ls. Això ha permès a Masmartí posar llum al passat gràcies a Ponç Bonfill, «un pagès gras que el 1420 i el 1426 ja capbreva un mas fora del poble i moltíssimes terres», unes 130 vessanes. També capbreva una casa a Santa Creu. És a partir d'això que sabem que, pel sud, té per veí el clergue Pere Bonany, de Peralada, i a orient, Pere Badós, qui era clergue-rector de la parròquia de Santa Creu i de qui se sap que «tenia certa debilitat pels jocs d'atzar i sovint jugava a la Bufa i la Rifa de Carns». A part d'aquests dos clergues, hi havia el sagristà i un laic. En aquell temps, però, ja no vivia molta gent a Santa Creu, només una quarantena de veïns. Al poble, li quedaven uns vuitanta anys de vida.

Viure del turisme religiós

Masmartí explica que «la majoria de veïns no tenien moltes terres, potser alguna vinya erma o un hortet, no vivien de la terra, ho feien del turisme religiós». «Tothom passava per aquí per anar a Sant Pere de Rodes», explica la historiadora. I molta gent volia dir negoci i això també comportava conflictes com ara el 1443, en temps de jubileu, quan els capellans de Santa Creu van posar paradetes per vendre vi i aliment als pelegrins, fent competència als monjos, que eren els que en tenien dret. Per això ho van denunciar al bisbe, qui els va donar la raó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook