06 de abril de 2020
06.04.2020
L'Empordà
Barcelona

Mor el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet

L'autor, un referent dins les arts escèniques catalanes, tenia 79 anys i ha mort a causa del coronavirus

06.04.2020 | 10:55
Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet, un dels grans referents de la dramatúrgia catalana recent, ha mort aquest dilluns als 79 anys a causa del coronavirus, segons ha confirmat la seva filla, Carlota Benet a través de les xarxes socials i, posteriorment, la Institució de les Lletres Catalanes. Benet i Jornet patia Alzheimer des del 2015 i feia un temps la seva filla, Carlota Benet, va publicar les seves memòries «Papitu. El somriure sota el bigoti» (Columna). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Creu de Sant Jordi, també va ser molt conegut gràcies a signar algunes de les sèries televisives catalanes de més renom com Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, El cor de la ciutat i Ventdelplà. 

Josep Maria Benet i Jornet va debutar amb 'Una vella, coneguda olor' el 1964, amb la que va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra, i des d'aleshores la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre amb obres com 'Cançons perdudes', 'Desig', 'E.R' o 'Testament'. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d'altres.
 
Entre les obres destaquen 'Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu' (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), 'Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna' (1970, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1971), 'Berenàveu a les fosques' (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), 'La desaparició de Wendy' (1974), 'Revolta de bruixes' (1976), 'Quan la ràdio parlava de Franco' (1980), 'El manuscrit d'Alí-Bey' (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d'Or de teatre, 1986), 'Ai, Carai' (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), 'E.R.' (1994, premi Crítica Serra d'Or de teatre i Premio Nacional de Teatro; versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol d'Actrius, 1996), 'Fugaç' (1994), 'Testament' (1997), que Ventura Pons va portar alc cinema amb el títol 'Amic/Amat'; 'El gos del tinent' (1999), 'Olors' (2000), 'Això, a un fill, no se li fa' (2002), 'L'habitació del nen' (2002, premi Max de textos en català); 'Salamandra' (2005), 'Soterrani' (2008), 'Dues dones que ballen' (2011) i 'Com dir-ho' (2013).

L'autor, rebent el premi del Most 2016




 
 
Benet i Jornet també va conrear el teatre infantil ('Supertot', 1976; 'El somni de Bagdad', 1977; 'Carlota i la dona de neu', 1992; entre d'altres) i va ser cofundador de la revista Els Marges, en la qual ha col·laborat com a crític literari. L'any 2010 va publicar les memòries 'Material d'enderroc'.
 
Va ser guionista, a més, de serials televisius ('Poble Nou', 1993-94; 'Rosa', 1995-96; 'Nissaga de Poder', 1996-98, pel qual va ser guardonat amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes en l'apartat de guions audiovisuals, juntament amb la resta de guionistes; 'Laberint d'ombres', 1998-2000, i 'Ventdelplà', 2005-10) amb un gran èxit d'audiència.
 

Nombrosos reconeixements

La trajectòria de Josep M. Benet i Jornet ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premi Nacional de Literatura Catalana de teatre (1991), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).
 

La malaltia

Josep M. Benet i Jornet havia sigut diagnosticat amb Alzheimer. De fet, la seva filla Carlota Benet va publicar a principis del 2018 'Papitu. El somriure sota el bigoti' (Columna), un homenatge per recuperar la memòria del seu pare. L'obra s'endinsa en la veu literària de Benet i Jornet i, alhora, en l'aspecte més quotidià, mesclant el mon de fantasia que compartien pare i filla amb algun record "inventat". Segons va explicar Carlota Benet en el seu moment en la presentació, el llibre busca ser el testimoni de "dues persones que s'estimen" i que una de les quals pateix un procés de "decadència".
 

La mort de l'escriptor i dramaturg ha generat un allau de reaccions dins el món cultural català que lamenta profundament la desaparició d'un dels autors més destacats de la seva generació.











Compartir a Twitter
Compartir a Facebook