04 de febrer de 2020
04.02.2020
Figueres/Vilafant

Cristina Vela: «La dona m'inspira i em permet confrontar elegància i erotisme»

És fotògrafa, de Vilafant, i exposa el seu treball, per primera vegada, a la Sala La Cate de Figueres

03.02.2020 | 19:05
Vela amb algunes fotografies i unes simbòliques roses

Quan Cristina Vela (Vilafant, 1992) va estudiar el batxillerat d'arts escèniques a l'institut Alexandre Deulofeu de Figueres ja es va adonar que el món de l'audiovisual l'havia atrapat. Va ser, doncs, per on va decantar-se estudiant la carrera a Vic. «Volia ser muntadora de vídeo», reconeix. Just acabada la carrera i treballant ja en una agència de comunicació, la fotografia va prendre un especial protagonisme. Aquest dimarts passat va obrir les portes la seva primera exposició fotogràfica, « Red Noir», a la Sala La Cate de Figueres, l'oportunitat perquè Vela mostri la seva personal manera de veure la vida.

La principal font d'inspiració de Cristina Vela és la dona. Reconeix que li agrada la natura i el paisatge però no focalitza la mirada en ell. Per Vela és «el cos de la dona el que m'inspira». Van ser, doncs, les seves amigues les que es van convertir en les primeres models i, sobretot, Berta Pradell, qui protagonitza les fotografies que ara es veuen a La Cate.

Aquesta mostra ha estat fruit, una mica, «d'un experiment a partir de la llum i la psicologia dels colors», no tant d'una idea pensada prèviament. «En el moment de crear el set de fotografia i ja en començar a fer les fotos de la Berta amb llenceria em vaig adonar del missatge que podien transmetre o de què podia rebre la gent», comenta Vela. Allò la va portar a reflexionar sobre què senten les dones –ella mateixa– de forma quotidiana davant mirades i actes amb desig sexual. «El fet de posar una dona amb un mínim de roba i sota una llum vermella, càlida, que és passió, autoritat, em permet confrontar elegància i erotisme», conclou.

Les fotografies que conformen «Red Noir» van ser creades durant una única sessió, al llarg de tot un dia. El lligam emocional entre Cristina Vela i la model –fa molts anys que es coneixen en profunditat– va propiciar un ambient d'intimitat que s'intenta transmetre en cada imatge: fotografies que proposen un recorregut per les diferents etapes emocionals de la dona com la incomoditat, la por fins a l'alliberació. «Hi ha un moment que és com la transformació de la dona, no permetre que ningú la faci sentir així», resumeix Vela tot reflexionant sobre com és de vigent aquest tema avui en dia i com n'és «de delicat» abordar-lo. «Els fets, però, són reals i parlen per ells mateixos», sentencia.

El treball al set, però, només era el primer pas. Tot seguit, va venir un dens treball de retoc de les imatges per acabar d'expressar el que Vela desitjava. «És aquesta la part més important» reconeix, tot afegint que el retoc «em permet fer un gir total a la fotografia», fins i tot, canviant-li el missatge.


Una de les imatges de Cristina Vela que es pot veure a la Sala La Cate

El joc de l'espai, part del relat

En total s'exposaran una desena de fotografies de gran i mitjà format. L'espai, a més, també jugarà un paper essencial, esdevenint part del relat. Així, Vela, aprofitant la seva formació com a dissenyadora gràfica, li donarà un toc personal a la sala donant molta preeminència a les roses, «per mi un símbol de la dona, la rosa és poder i alhora és molt femenina».

Cristina Vela treballa amb fotografia digital «per la comoditat que suposa». Tot i això reconeix que la imatge analògica també la intriga per allò de màgic que hi ha fins que els rodets no es revelen. És a la xarxa Instagram, on ella té un compte (@meikashot) on segueix altres fotògrafs totalment bolcats en el món analògic que l'inspiren com és el cas de Mónica Figueras del Baix Empordà. «Jo encara no tinc un estil que em defineixi, però tampoc vull tancar-me», conclou.

Quan Cristina Vela mira a través del visor, també hi conflueix una altra de les seves passions: el ball. Des que tenia cinc anys, Vela balla dansa urbana i, actualment, competeix a escala nacional amb una escola gironina, «on sempre he volgut estar». Així, la dansa li permet tenir «consciència del cos» i transmetre-ho amb la fotografia. El repte, primer, «és analitzar aquella persona, què la caracteritza» per, finalment, «extreure-li l'essència». Després d'aquesta exposició, que restarà a La Cate fins a finals de febrer, el treball «Red Noir» s'exhibirà al centre cívic Joaquim Xirau de Figueres. Més tard, Cristina Vela ja es planteja anar més enllà i seguir formant-se en fotografia, ara, però, obrint el ventall cap al món de la moda, que també l'atrau molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook