07 de gener de 2020
07.01.2020
Figueres/Vila-sacra

Un llibre analitza la persecució i repressió patida per la premsa en català

«Resistència. La premsa en català, censura i repressió» de Josep Maria Figueres es presenta divendres a Figueres

06.01.2020 | 18:04
Josep Maria Figueres fotografiat a la plaça de l'església de Vila-sacra

«Cada català té un rei al cos». Aquesta frase de l'advocat, periodista i polític català Valentí Almirall la comparteix el professor d'història del periodisme Josep Maria Figueres per deixar constància d'aquest esperit crític i ment oberta del poble català. Un esperit que es trasllada a la premsa catalana que, al llarg dels darrers tres segles, ha estat sotmesa a persecució, censura i repressió. Figueres en fa una anàlisi acurada del tema al seu darrer llibre «Resistència. La premsa en català, censura i repressió» (Editorial Base). Amb pròleg de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i epíleg de Sebastià Serra i Busquets, es presenta aquest divendres presenta a les 8 del vespre als antics jutjats de Figueres, convidat per l'agrupació cultural Atenea.

Josep Maria Figueres, molt conegut per ser qui va recuperar les actes del consell de guerra de Lluís Companys, porta publicats mig centenar de llibres. La gran majoria d'ells estan dedicats a l'estudi de la història del periodisme català i en destaca, sobretot, les monografies «Diari Català» (1999) i «La Veu de Catalunya» (2013). «El periodisme ha estat fonamental en la preservació de la identitat catalana i formar part d'una comunitat que ha estat sacsejada, maltractada i discriminada m'obligava a fer alguna cosa al respecte», assegura l'estudiós.

Quinze capçaleres

Per dur a terme aquest darrer llibre, l'autor s'ha cenyit a quinze capçaleres «emblemàtiques» i representatives del segle XX: des de les primeres revistes com el Cuc-Cut (1902-1912), En Patufet (1904-1939) o El Poble Català (1904-1918) fins a algunes ja de l'exili o premsa clandestina com la literària Ariel (1946-1951) o El Poble Català (1939-1940), un setmanari fet per catalans a França, on, fins i tot allà, són sotmesos a persecució política. També apareixen en aquest recull altres capçaleres que patiren els estralls de la guerra com fou el diari La Publicitat (1936-1939) la redacció del qual, ubicada a la Gran Via de Barcelona, va ser bombardejada.


El llibre ha estat publicat per Editorial Base. Foto: Eduard Martí.

Josep Maria Figueres pren com a fil conductor del volum la història del periodisme català i, a través d'aquest, deixa constància com aquest esdevé «una mostra d'identitat i de reivindicació per una societat més justa». Els perquès sobre la persecució i assetjament a la premsa catalana, Figueres el resumeix en poques paraules: «perquè no són castellans, perquè són catalans». «La premsa, que és la veu de la col·lectivitat, ha estat el mirall que ha mostrat la persecució dels catalans quan aquests mostren el seu sentit crític contra el poder, i, alhora també ha estat perseguida perquè és un senyal de diferència i no només en períodes de dictadures», diu Figueres.

Si la premsa feta des de fora del territori ha estat la més lliure, la de l'interior potser ha estat «la més valenta», segons Figueres. Aquesta ha estat sotmesa a «persecucions, censures, destrucció d'impremtes, multes, bombes, empresonament de directors i redactors -un d'ells va ser l'escriptor figuerenc Josep Pous i Pagès- lleis especials en contra», diu l'autor per a qui el millor que els podia passar era, senzillament, «la tolerància». Malgrat que el llibre és un estudi històric, connecta irremeiablement amb l'actualitat. Com diu Figueres, «la realitat és tossuda, la realitat són els fets» i, per això, per entendre'l millor, és tan necessari conèixer el nostre passat.

Josep Maria Figueres és ben conscient dels greus problemes que pateix el periodisme avui en dia però en destaca la multitud d'iniciatives «de gran nivell». Allò que ell reclama és disposar d'un Estat al darrera i no en contra «com hem tingut».


Carles Puigdemont lloa el compromís del periodisme català

Un dels valors que té el nou llibre de Josep Maria Figueres és el pròleg que l'acompanya, signat pel 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont qui reconeix com «en èpoques de desafiaments contra la llibertat d'expressió, el periodisme català no ha defugit mai el compromís permanent amb la democràcia». Puigdemont recorda que «tot i els crònics atacs contra l'exercici del periodisme, la premsa catalana ha assolit altíssimes cotes de dignitat, qualitat professional, editorial, literària i gràfica». El president recorda que, fins al darrer dia de la Catalunya republicana, el teixit periodístic català va ser «un model d'èxit». Quelcom que també insisteix Josep Maria Figueres és la necessària restitució material del mercat periodístic català, devastat durant el franquisme i mai recuperat. «Quan es destrueix un mercat, queda substituït per un altre», conclou. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook