Ja fa uns anys que els músics Joan Díaz (piano) i Jordi Molina (tenora) es van trobar per donar forma a projectes i concerts. Ara, la unió s'estreny amb un disc fet a duo, «Immersió», on revisiten temes populars i tradicionals catalans i que es presenta aquest divendres a les 6 de la tarda als Caputxins de Figueres i diumenge a les 7 de la tarda a l'auditori Viader de Girona.

Molina recorda que just després d'iniciar la seva trajectòria en solitari, el primer que va fer va ser un disc de piano i tenora amb Ramon Escalé. Es tracta de Mosaic. «Fa vint anys d'això, era una formació de petit format, molt exigent musicalment, però alhora molt gratificant», comenta tot afegint que ara li venia de gust, després de dos treballs amb molts músics implicats, «tornar a aquest format íntim». Després de descartar fer temes de nova creació, ambdós van decidir decantar-se per temes populars catalans, no tan sols tradicionals, amarant-los de la seva mirada personal. Així, en aquest recull hi entren versions molt «especials» de Paraules d'amor de Joan Manel Serrat; Homenatge a Teresa, d'Ovidi Motllor; Sant Martí del Canigó, de Pau Casals o, fins i tot, de la sardana Juny, de Juli Garreta. «No ens volíem limitar, sinó intentar donar-los una volta», argumenta Molina tot puntualitzant que els arranjaments són de Joan Díaz.

El fet que Jordi Molina arribi des del món més tradicional i Joan Díaz de l'univers jazzístic -és professor de piano a l'Esmuc- no ha estat cap impediment. «Compartim una mateixa idea d'entendre la música i, a més, els dos som força inquiets», reconeix Molina que valora com a molt satisfactori el resultat. En aquest sentit, el primer lloc on s'ha pogut escoltar ha estat a la Fira de la Mediterrània de Manresa, però serà Figueres, ciutat amb la qual Molina manté una «història molt especial», on s'estreni oficialment «aquest disc més íntim» amb un concert de petit format, quelcom molt més exigent per la interacció directa que tenen els músics amb el públic.

Jordi Molina no amaga que el concert també inclourà moments d'improvisació perquè «també l'utilitzem en el dia a dia, és un reflex de qui som». A més, apunta que l'auditori dels Caputxins és un espai «molt adequat».