Quan enguany es compleixen trenta anys del traspàs d'Anna Maria Dalí i Domènech (Figueres, 1908 / Cadaqués, 1989), volem commemorar l'escriptora empordanesa que va llegar una magnífica obra escrita nascuda del seu amor per Cadaqués.
Cadaqués ha estat un dels pobles mariners més preuats pels pintors i tanmateix pels escriptors que han quedat corpresos per la bellesa natural del seu paisatge. Anna Maria Dalí, germana de l'insigne artista Salvador Dalí, va decidir viure i escriure a Cadaqués on les seves emocions i pensaments en comunió amb el paisatge, van fer d'ella una excepcional escriptora d'una exquisida sensibilitat plàstica, delicada i clarivident.
Vaig tenir l'oportunitat de conèixer personalment Anna Maria Dalí gràcies a l'amistat que el meu avi, el pintor empordanès Ramon Reig Corominas, va mantenir des de la infància amb Salvador i Anna Maria Dalí amb qui anaven a jugar i a pintar de petits. El record que guardo de les trobades i converses mantingudes amb l'Anna Maria, quan jo era joveneta, a la seva casa del Llané, han estat per a mi, tot un aprenentatge i una experiència de vida inoblidables.
El primer llibre
Més enllà del primer llibre Salvador Dalí visto por su hermana, publicat el 1949 en castellà per a pal·liar i restituir les tergiversacions i mancances sobre les vivències d'infància i joventut descrites pel mateix Salvador Dalí en escriure Vida Secreta, el 1942. El talent artístic d'Anna Maria Dalí es fa palès en cadascun dels llibres que va dedicar amb gran estima a Cadaqués. Són Tot l'any a Cadaqués (1952) Des de Cadaqués (1982) i Miratges de Cadaqués (1984).
Mitjançant una prosa poètica inspirada en el paisatge del poblet mariner, l'autora n'exalça la seva bellesa i n'extreu pensaments i emocions que són tota una lliçó de vida i una actitud existencial que ens fa fruir com a homes a la terra.
Possiblement fos també la seva experiència com a model posant per al seu germà Salvador, el que contribuí a observar durant estones quietes i silents tots i cadascun dels elements naturals d'aquest paisatge: des del perfil de les muntanyes a la cadència de les ones, els esclats de l'aigua encesos pels rajos solars del migdia o el nacrat del mar al capvespre, les capricioses roques esculpides per la tramuntana o les curculles geloses dels seus secrets, i juntament amb l'observació de tot el paisatge sencer, li van fer aprehendre aquest paratge amb el pensament i el cor i ella el va saber transmetre amb un gran impacte visual, cognitiu i emotiu alhora després d'haver-lo entès i sentit profundament.
L'amistat amb Lorca
És així també com el gran poeta Federico García Lorca, íntim amic dels germans Dalí, va descriure tan justament Anna Maria com a « sirena y pastora» o « hijita de los olivos y sobrina del mar» i aquesta perfecta simbiosi que s'esdevé entre Anna Maria Dalí i el paisatge de Cadaqués fa que l'escriptora en parli des d'una visió íntima i confident, i amb una autèntica personificació dels seus elements.
Des de les impressions sensorials, Anna Maria es converteix en la veu poètica de Cadaqués i d'aquest paisatge que escolta i observa, gaudeix de la seva bellesa i n'extreu coneixement. I ho fa seguint el ritme natural de les estacions, atenta a com la natura muta en el decurs dels mesos i com l'home, que hi viu immers, segueix el dictat dels dies de l'any i treballa, celebra, s'estima, s'enfada i somia. Així és al seu llibre Tot l'any a Cadaqués i tal vegada, la resta de les seves publicacions.
Es fa difícil escollir un fragment de la seva prosa poètica per il·lustrar l'essència de la seva obra literària. Potser quan Anna Maria narra l'experiència de regar l'hort, transmeti una vegada més, la visió quasi visceral d'aquest paisatge: «En aquestes tardes d'abril, regar l'hort és de les coses que més serenitat donen a l'ànima. El soroll de l'aigua, en passar entre els regerots, les branques florides, els perfums dels tarongers i la llum de la lluna, que inicia una nit clara. Tot penetra fins al cor, tot s'infiltra pel cos produint una sensació de pau incomparable, que perdura indefinidament».
En tot cas, l'home, quan viu en comunió amb la natura, sent el goig i la felicitat plena tal com l'entenem en el món terrenal que coneixem. Quelcom inefable ens trasllada aleshores a un món més enllà del real i així ho descriu Anna Maria: «A l'estiu, què més es pot desitjar que jeure sobre les tèbies roques color or vell, de Tudela, o nedar en les seves cales verdes i blaves, entre peixos, algues i corals? És que són realitat aquests instants en què les roques de Tudela, brillants de mica i en forma de núvol, es reflecteixen en les bellíssimes profunditats? Pot ésser que el cos voli sobre els lents paisatges submarins, com en un somni de felicitat terrenal?».
Aquest és un estiu per a gaudir d'aquest paisatge, passejar-hi, perdre's i retrobar-se i entendre i sentir el coneixement i la bellesa que l'obra literària d'Anna Maria Dalí transmet des de l'essència de Cadaqués.
