20 de maig de 2019
20.05.2019
Figueres

Presenten la traducció al català de «Gala i Dalí. A l'altre costat del mirall» a Figueres

Escrit per Dominique de Gasquet, el llibre recull els seus records sobre els Dalí i el de persones que treballaren per ells

20.05.2019 | 13:36
L'autora del llibre, Dominique de Gasquet

L'editorial L'Art de la Memòria presenta, aquest dilluns a les 19.30 hores, la traducció al català del llibre «Gala i Dalí. A l'altre costat del mirall», de l'escriptora i professora francesa Dominique de Gasquet. L'acte, que es fa a la biblioteca de Figueres, el conduirà la periodista i també escriptora Susana Frouchtmann, l'editora Maite Muns i la mateixa autora del llibre.   

Una de les singularitats d'aquest llibre és que aproxima al lector al món íntim i quotidià de personatges tan rellevants com Salvador Dalí i Gala. Ho fa, però, a través dels records de persones que hi convisqueren. Aquest és el cas de Paquita Llorens. Casada amb Arturo Caminada, jardiner, majordom i xofer dels Dalí des del 1948, va compartir els seus records –fou cuinera de Dalí entre el 1982 i 1989 a la Torre Galatea– amb Dominique de Gasquet. Ella mateixa també va conèixer els Dalí. Fou un 7 de juny de 1979 quan s'atansà a la casa de Portlligat tot anunciant-se com «Madame Paradoja Vidente Extralúdida». Aquesta insòlita presentació li obrí les portes al món dels Dalí i, durant un temps, compartí converses, sobretot amb Gala, que l'aproparen a una dimensió més íntima de dos éssers que ja han esdevingut immortals.
 
«Posar paraules sobre records és com donar vida a l'àguila petrificada i aquesta ha estat la meva motivació», va confessar De Gasquet durant la presentació del llibre a Figueres, fa un any i mig. Aleshores presentava la seva versió original en francès publicada per Robert Laffont i desvetllava com també, en el llibre, havia recollit les paraules de Paquita Buetas, cuinera de la parella del 1964 al 1982, i que també feia de modista per a Gala, ofici al qual es dedicava els sis mesos que els Dalí eren fora. Això la va portar a arreglar-li els seus vestits de prêt-à-porter. 
 
D'altres testimonis que l'han ajudat a donar vida al llibre han estat Rosita i Catalina Romans, que també cuinaren per a ells del 1950 al 1964; Emília Pomès, cuinera i dona de companyia d'Anna Maria Dalí; Catherine Moore, filla de l'exsecretari del pintor o l'hoteler Lluís Duran. «Va ser com una investigació literària», reconegué l'autora, que recordà els dies que passà amb els Dalí a Portlligat i Púbol. «Gala m'explicava la seva vida, que Dalí era totalment histèric quan el va conèixer, i verge, als 25 anys, però que entre ells existí una fascinació recíproca», va comentar. «Gala era una dona coqueta però, amb mi, va passar a l'altre costat del mirall, semblava Alícia... Preníem xampany, em va ensenyar a tirar les cartes del tarot», rememorava tot afegint que «Gala era una espècie de Carmen, mentre que Dalí, un personatge de Dostoievski; ella li transmeté confiança en si mateix».
 
Una de les conclusions de l'escriptora és que tots aquells que treballaren pels Dalí, però sobretot Paquita i Arturo, «mai se sentiren treballadors seus, si no part de la família». «Quan eren joves, eren com els pares, els van com adoptar, no els jutjaven i els entenien tal com eren», comentà l'autora, que és del parer que Dalí, en dedicar-se tan intensament a la pintura, «no tenia temps per fer amics i l'amistat la va» construir «amb tots ells».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook