09 de abril de 2019
09.04.2019
Barcelona

L'Institut Ramon Llull portarà a la Biennal d'Art de Venècia una reflexió sobre la relació de l'ésser humà amb les estàtues

El pavelló català formarà part dels actes paral·lels del certamen que tindrà lloc entre l'11 de maig i el 24 de novembre

09.04.2019 | 09:37
'El Monument a Lluís Companys' de Francisco López

Per desè any consecutiu, Catalunya serà present a la Biennal d'Art de Venècia. Enguany, un cop més de la mà de l'Institut Ramon Llull, el pavelló català, que formarà part dels actes paral·lels, presentarà 'Catalonia in Venice - To lose your head (Idols)', una exposició comissariada per Pedro Azara que reflexionarà, des de la teoria de l'art i l'estètica, sobre la particular i intensa relació de l'ésser humà amb les estàtues. Un fenomen, ha destacat Azara, que s'ha repetit al llarg de la història a totes les societats i cultures, i que s'intentarà explicar i demostrar a partir de 15 escultures que han despertat reaccions més apassionades a Catalunya, ja sigui d'adoració o de destrucció.

A banda de les cultures, la mostra comptarà també amb una 'performance' de Marcel Borràs, un audiovisual d'Albert Garcia-Alzórriz, i de les reflexions sobre la qüestió de sis artistes que es recolliran en un llibre. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha destacat que Catalunya segueix «exportant cultura de qualitat» i ha afegit que l'objectiu es deixar de formar part dels actes paral·lels del certamen per comptar amb «un pavelló nacional».

El pavelló català, que en aquesta edició compta amb un pressupost de 480.000 euros, es podrà visitar entre l'11 de març i el 24 d'abril als Cantieri Navali de l'Illa de San Pietro de Venècia i l'exposició està inclosa als anomenats 'Eventi Colateralli', una sèrie de propostes complementàries a les exposicions internacionals i als pavellons nacionals. Unes propostes que, malgrat el nom de col·laterals, «són tant oficials» com la resta de propostes, com ha destacat Eva Sòria, de l'Institut Ramon Llull. «La Biennal de Venècia no accepta qualsevol projecte pels 'Eventi Colateralli'», ha afegit.

Sobre l'exposició, el seu comissari, Pedro Azara, ha explicat que s'han seleccionat 15 estàtues que han tingut «una vida complicada a Catalunya». D'aquestes, quatre són escultures originals que es desplaçaran a Venècia i la resta estàtues de les que es poden documentar les reaccions que han despertat entre la ciutadania, ja sigui per idolatrar-les o per odiar-les i destruir-les.

Les quatre peces originals que es podran veure són: 'Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; 'Monument als caiguts' (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l'Ajuntament de Balaguer; 'Record d'un malson' (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el 'Monument a Lluís Companys' (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

El conjunt d'estàtues permetran fer un recorregut que servirà per il·lustrar i contextualitzar el fenomen de l'adoració i la destrucció de les estàtues a casa nostra i a la resta del món. Un recorregut on els espectadors també podran ser protagonistes gràcies a la 'performance' ideada per l'actor i director teatral Marcel Borràs, que els permetrà recrear les emocions que han despertat les diferents escultures que la quietista Marta Aguilar interpretarà per contextualitzar-les. Així, en una màquina expenedora instal·lada al mateix espai, podran adquirir flors, ous, pintura o espelmes per actuar a l'entorn de les escultures.

Durant la roda de premsa de presentació que s'ha fet aquest dilluns a la seu de l'Institut Ramon Llull, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha celebrat la nova presència de Catalunya a la Biennal d'Art de Venècia, el que demostra, ha assegurat, que Catalunya «exporta cultura de qualitat» amb propostes transversals. Amb tot, Vilallonga ha expressat el seu desig que Catalunya deixi de participar en els 'Eventi Colateralli' en un futur per comptar «amb un pavelló nacional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook