En ple segle XXI, descobrir un altre Empordà i, més encara, una altra Albera és possible. Així, després d'un treball conjunt, ho han plasmat Jordi Mitjà, Ingrid Guardiola i Jon Uriarte a l'exposició «Ésser expropiat», inaugurada fa uns dies a la Casa Empordà de Figueres. Per al comissari del projecte a escala nacional, Vicenç Altaió, es tractava «de no mirar la geografia clàssica, si no fer-ho a través d'una manera de pensar; la història es transforma, si la volem transformar, i aquesta exposició ens ofereix rastres de memòria».
De petjades del passat, sens dubte, s'ha omplert aquest espai expositiu, tan obert a acollir tota mena de propostes alternatives. Perquè, per a molts, «Ésser expropiat» ho serà. Com deia fa uns dies Jordi Mitjà, és una mena «d'antiarxiu», un recull de moments viscuts, de retalls del passat, de restes alliberades en el territori. Prenent com a punt de partida la base militar de Sant Climent, «una violència silenciosa que transforma el territori», com qualificà Guardiola, «hem reconstruït la memòria del lloc expropiada pels militars donant-li una mirada nova».
La paraula «col·lectiva» no va quedar oblidada durant la inauguració, ja que l'exposició ha estat possible gràcies a tot el que els habitants d'aquest territori han generat. «Nosaltres només som el fil conductor i, des de l'art i la cultura, busquem la memòria més residual», reconegué Guardiola. Així el públic hi troba despulles militars; fotografies de bales perdudes; retalls d'articles; comentaris a les xarxes socials o elements recuperats i, ara, dipositats en lleixes semibuides.
«Ésser expropiat» es pot veure fins al 31 de març.
