08 de gener de 2019
08.01.2019
L'Escala

Un llibre reviu la saviesa ancestral dels pescadors

Lurdes Boix i Jaume Badias escriuen «Històries de pescadors de la Costa Brava» per entendre un món quasi desaparegut

08.01.2019 | 12:39

Temps era temps en què els pescadors s'orientaven amb els ocells, el color del mar o les senyes per reconèixer on hi havia el peix. Tot aquest coneixement es va perdre amb la modernitat, però un llibre, «Històries dels pescadors de la Costa Brava», les recupera.

Els historiadors Lurdes Boix i Jaume Badias coneixen profundament la vida dels pescadors. Durant anys han escoltat les seves històries vitals que ara, per iniciativa de l'editorial Gavarres, prenen forma de llibre: «Històries de pescadors de la Costa Brava». Presentat fa poc a l'Alfolí de la Sal de l'Escala, inclou un pròleg de Xavier Febrés i imatges de diferents arxius gironins.

Boix i Badias han fet un treball de camp important i s'han repartit els pobles pesquers buscant pescadors vells «que encara haguessin viscut la pesca a la manera antiga, sense aparells»: de l'Estartit a Portbou, ella; de Blanes a Begur, ell. A més, Boix ha tractat, en el tema de les migracions parlant amb pescadors, de Cotlliure i Portvendres, procedents de Llançà. El llibre serveix per entendre millor un món per a molts desconegut, i ara, pràcticament desaparegut. «Cada vegada hi ha menys pescadors», afirma Boix tot afegint que alguns pobles ja van perdre l'activitat amb l'aduana i el tren, com Colera i Portbou, o amb el turisme, com Lloret de Mar o Blanes. Es va salvar Roses i Palamós perquè, com que tenien moll antic, pescadors del sud s'hi van instal·lar. A l'Escala va preservar també la pesca del peix blau.


El volum s'ha dividit en sis capítols, un dedicat a les senyes, els caladors i les grans pesqueres. «Les senyes era la manera com el pescador s'orientava per trobar el calador sota aigua», diu Boix. Les senyes eren línies imaginàries que determinaven els llocs on hi havia peix. «S'ho apuntaven en llibretes, molt secretes i aquestes passaven de pares a fills», continua. Un altre capítol parla de creences, perills i desgràcies en mar i s'hi recull la història d'un pescador de Roses que va perdre el mateix dia del 1910, els seus tres fills grans. «L'avi va donar la culpa al cometa Halley», recorda.

El llibre també reflexiona sobre iniciatives actuals de recuperació de caladors, com és el cas del projecte Sèpia, que necessàriament han begut del patrimoni oral preservat pels museus. «Estem molt contents perquè el llibre cobreix aquest buit de transmissió antiga», afirma Boix admirada d'aquella saviesa i enginy dels vells pescadors capaços, fins i tot, de saber on eren els bancs reconeixent un tipus d'ocell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
x
Loteria de Nadal