És dissabte i queden pocs minuts per les sis. Ens afanyem. Hem de recollir encara les entrades a la taquilla i ja queda poc temps. Veiem poca gent, però no fem cas. A les escalinates que donen accés al pis superior ens esperen una munió d'àngels i dimonis amb els quals podem fer-nos fotografies. Les portes del pati de butaques ja són obertes i anem ràpides a cercar el nostre lloc. En pocs minuts, el Teatre El Jardí de Figueres s'omplirà de foc i llum, d'esperança i temors, de lluites i amor, i tots els allí presents gaudirem amb la música en directe de l'orquestra Versatile i el savoir-faire d'uns actors fantàstics. Estem a punt de veure una de les obres del teatre popular més netament figuerenques, «El primer Nadal dels pastors».

La peça, tot i que faci quasi cent anys que va ser escrita per Mn. Rossend Fortunet, s'aguanta amb molta fermesa gràcies, és clar, a l'esforç de diferents generacions de figuerencs que l'han anat modernitzant fins a convertir-la en una mena de musical on els personatges interactuen amb la platea i que inclou moments d'humor i enginy sense perdre mai l'essència. Sobta veure l'atenció amb què la segueixen petits i grans. Els primers se senten atrets pel dinamisme de la història, els segons recorden i s'enriqueixen amb un vocabulari que ens lliga al nostre passat.

Cal destacar la sessió a la qual vam assistir on, per primera vegada, Farruc i Grillat eren dones. Així donen pes i visibilitat a les actrius, sempre encasellades en el paper d'àngels o, darrerament, dimonis però sense text. Val a dir que van estar a l'alçada del repte. També remarcar la capacitat de les petites actrius que fan de Llufa i Llapsó -tres repartiments diferents- amb textos complicats i, fins i tot, cantant. Fantàstic.

I davant tots aquests encerts, allò que és difícil d'entendre és on es troba el públic. A la sessió del dissabte, no s'arribava ni a la meitat de la platea. Una escena que es va repetir a les altres dues vetllades, com ha anat succeint els dar­rers anys. Els integrants de l'associació Els Pastorets de Figueres ho viuen com un drama. El cert és que la ciutat no pot deixar perdre un valor com aquest perquè les tradicions són els ciments de la nostra identitat. Cal, doncs, cercar solucions efectives entre tots.