14 de novembre de 2018
14.11.2018
Barcelona

Metàfores d'una realitat canviant, a La Pedrera

L'exposició «Obres obertes» dedicada a l'art cinètic que potencia la interacció de l'espectador

14.11.2018 | 16:09
La mostra aplega peces de trenta-set artistes

L'any 1962, el semiòleg italià Umberto Eco va teoritzar sobre l'obra oberta. Per ell, aquesta tendia a promoure en l'intèrpret «actes de llibertat conscient» i, alhora, un rol molt més actiu esdevenint així «partícip o coautor d'aquesta percepció estètica». Parlem de l'art en moviment o art cinètic, un estil que emergeix als anys 50 fruit del diàleg entre l'art i la ciència i que s'estén fins a mitjans dels 70 quan «mort d'èxit» enfront altres formes d'art com el minimalisme o les noves figuracions. Ara, la Fundació Catalunya La Pedrera a Barcelona presenta l'exposició «Obres obertes. L'art en moviment 1955-1975», amb peces de trenta-set artistes d'arreu del món comissariada per l'historiador de l'art figuerenc, Jordi Ballart, i la també historiadora de l'art, Marianna Gelussi.

Feia divuit anys que no es presentava cap exposició a casa nostra dedicada a l'art cinètic, un estil avantguardista que genera un camp de possibilitats infinites, una nova visió de la realitat en què res és fix i definitiu i resta submergit en un flux de transformació constant. Com explica Ballart, l'art cinètic va fascinar el públic en el seu moment i encara ho fa ara. «La cultura popular se la va fer seva i va generar un marxandatge brutal», comenta el comissari tot afegint que els artistes van acabar arraconats a causa «de la sobreexposició mediàtica i perquè els crítics d'art es van malfiar d'un art que fos tan popular». A Catalunya, l'art cinètic no va penetrar tant com a altres racons del món, com és el cas de Sud-amèrica, «potser per motius polítics i socials», reconeix Ballart. Va ser a partir del nou segle quan historiadors de l'art, col·leccionistes i curadors d'exposicions «van revisar aquesta avantguarda» donant-li un nou impuls.

L'exposició a La Pedrera, on es poden veure peces de precursors d'aquest art com Alexander Calder i Marcel Duchamp, es divideix en quatre àmbits. La primera, De l'ull al cos, que aborda la idea que la recepció estètica ja no passa exclusivament pels ulls, sinó que abasta tot el cos. La segona, La inestabilitat. Programar el caos, que sensibilitza l'espectador envers una nova manera de sentir les coses, el moviment continu que les habita. La tercera, Més enllà del marc, on les obres transcendeixen les categories tradicionals fins a esdevenir una experiència física total. Finalment, L'immaterial. Fer visible l'invisible, on les obres vibren i fan vibrar l'espectador reproduint les possibilitats infinites de la llum. «Obres obertes» es podrà veure fins al 27 de gener.

L'historiador de l'art figuerenc, Jordi Ballart, és el co-comissari d'aquesta exposició a La Pedrera

Era l'any 2002 quan Jordi Ballart va deixar Figueres i Catalunya per instal·lar-se a París on, des de fa vuit anys, és el responsable del Centre de Documentació de l'Atelier Cruz-Diez Paris. Aquesta mostra a Barcelona, que ha gestat amb la també historiadora de l'art italiana, Marianna Gelussi, és, per ell, una manera de retornar a casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació