L´historiador de l´art, Miquel-Àngel Codes, és l´ànima de Liberisliber, la persona que va pensar el projecte i que el va fer realitat. Ell és qui el lluita des del primer dia i qui el defensa a mort. En aquesta entrevista parla de les dificultats que ha viscut per tirar endavant l'actual edició.

Aquesta ha estat una edició complicada de gestar.

Sí, perquè a les dues administracions supramunicipals -la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona- se´ls havia demanat reiteradament que es trobés una fórmula per assegurar un mini finançament i disposar-ne amb suficient temps per organitzar la fira com cal i, d´aquesta petició, fins i tot, se´ns baixava el pressupost. Ha estat complicat, però, finalment, s´ha solucionat, encara que no hem trobat la fórmula per encarar la fira amb garanties.

És una mica contradictori davant l´evolució exitosa de la fira.

Sí, amb un creixement ininterromput i nascuda en els anys de la crisi. És un fenomen inexplicable i paradoxal.

Quin és el secret de l´èxit?

Encara que sigui molt tòpic, jo crec que és l´autenticitat. Et trobes gent davant que veus que li agrada el que fa i que t´ho expliquen amb entusiasme. Això, quan t´ho trobes, és molt agraït i si, a més, et convenç i trobes una nova afició, llavors hi tornes. Cada fira té el seu públic, és clar, però el Liberisliber té molt de club, qui ve sap que està envoltat de gent que té una afició similar i això agrada molt.

I els editors, contents.

Els reforça el sentit del que fan, perquè la seva feina és cansada.