El fotògraf Josep Esquirol (1873-1931) i Josep Pla (1897-1981) mai es van conèixer, mai van compartir conversa, però tots dos es van sentir fascinats, en moments diferents però propers, per un mateix univers, l´escalenc. Un espai on encara es conservava aquell esperit i maneres de fer de poble i on els dos artistes van poder exercir les seves solituds. La mostra, titulada justament Professors de solitud, és la proposta que ha fet la Fundació Josep Pla per la Biennal de Fotografia de Palafrugell i es podrà veure fins al 5 de maig.
Anna Aguiló, comissària de l´exposició, explica que l´interès era fer «un joc entre la fotografia i la literatura» amb l´objectiu final d´intensificar la difusió de l´obra dels dos creadors. Malgrat que els dos no van coincidir en el temps a l´Escala -Esquirol hi va viure a principis del segle XX, mentre que Pla s´hi instal·là després de la guerra civil- el diàleg entre ambdós era possible. «El món que descriu Pla amb nostàlgia, d´aquell que en té record, és el que Esquirol fotografia a la dècada dels anys 10 i 20», apunta Aguiló.
En total són prop d´una quarantena de fotografies d´Esquirol, procedents de l´Arxiu Històric de l´Escala on es conserven, que il·lustren diferents textos de Pla procedents de la seva Obra Completa: des d´El quadern gris, Tres guies, El meu país i Aigua de mar. Aquest darrer estava dedicat a narracions de temàtica marinera on immortalitza la vida dels pescadors de la costa i de les seves famílies, aquelles de les que Esquirol va fer-ne retrats d´una qualitat excepcional i que també s´inclouen a l´exposició. En aquest sentit, les fotografies que s´han escollit són les que tenen un objectiu més documental i periodístic i les que destaquen pel seu valor artístic.
Empúries, primeres imatges
Entre els apartats de la mostra cal destacar el dedicat a Empúries. Esquirol va ser dels primers fotògrafs que va retratar els treballs arqueològics que allí s´hi feien, unes imatges que ara són un document històric excepcional.
