El poeta dels somnis. Així qualificava, fa uns anys, el diari New York Times l´escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955). Ell mateix, però, reconeix que tota la seva obra és un camí d´exploració dels secrets de l´ànima. El nom de Plensa s´ha convertit, en els darrers anys, en una icona dins l´art. Potser per aquest motiu, l´exposició El silenci del pensament que exhibeix el Museu d´Art Modern de Ceret esdevé, des de fa setmanes, un punt de pelegrinatge de catalans i empordanesos. La mostra, que ja ha rebut 26.300 visitants, dels quals uns 2.500 són catalans, restarà oberta fins al 15 de novembre.
El cos, la paraula i l´ànima són els tres eixos sobre els quals ha treballat Plensa i la directora del museu Nathalie Gallissot per donar forma a la mostra on es poden admirar les seves diferents famílies de treball. Ja al hall del museu el visitant se sent colpit per la bellesa de Lou (2015), una escultura en basalt, inspirada en la filla d´un amic de l´artista, que s´exposa per primer cop. La sorprenent peça presenta, com els altres quatre caps que s´hi exhibeixen -Chole, Laura, Sanna´s Dream i RuiRui´s Dream-, una part sense polir per mostrar les suposades imperfeccions del bloc. Totes les cares tenen els ulls tancats, evocant el somni. "Són retrats reals que tenen la grandiositat de l´anonimat; cadascun de nosaltres és una divinitat en si mateix, senzillament que no ens ho han dit o no ho sabem; cada ésser humà té una grandesa interior que, si l´exploréssim, ens quedaríem meravellats", apunta l´artista. Completa la mostra Silhouettes (2011-2012), setze siluetes d´acer inspirades en coneguts de l´artista; Talking continents (2013), un diàleg mut entre planetes i éssers fets amb lletres de diversos alfabets soldades entre si que es va veure a la galeria Lelong de Nova York i, finalment, l´última creació, una instal·lació Air, Water, Void (2014) on tres homes de grans dimensions asseguts sobre un llit de cireres -homenatge a Ceret- s'observen i es tapen la boca amb les mans.
