«Manca molta informació sobre la menopausa, no se’n parla ni en parella ni a la consulta»

La menopausa és un tema encara tabú afirma Maria Martínez, coordinadora de l’ASSIR Alt Empordà. El programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Alt Empordà, que gestiona la Fundació Salut Empordà (FSE), ha posat en marxa tres grups de menopausa als Centres d’Atenció Primària situats a l’Escala, Roses i Figueres (CAP Josep Masdevall). L’objectiu és que tinguin continuïtat.

Relacionem la menopausa directament amb la paraula tabú.

Tabú és el punt de partida de totes aquestes iniciatives que fem i el fet de ser conscients que a l’època de la menopausa en les dones durant anys i anys i dècades no se li donava importància perquè estava sempre en la foscor. A la dona, només se li donava importància quan tenia capacitat reproductiva, però una vegada que s’acabava això, el que passés amb elles ja no és tan important.

Quan comenceu a actuar per revertir la situació?

A la darrera Marató de TV3, vam presentar dues taules i una d’elles era sobre la menopausa. El títol era Trencant tabús. A partir d’aquí, també hi ha un grup de treball del grup de referents de benestar emocional dels CAP que ha servit per detectar necessitats. Vam decidir que era el moment d’impulsar aquests grups. Ja s’havien fet anteriorment, però amb la retallada de professionals, entre altres factors, havia quedat aparcat i ho hem reprès per poder donar visibilitat a aquest problema que, lluny d’anar-se solucionant, va quedant en la foscor.

"A la darrera Marató de TV3 vam presentar dues taules i una d’elles era sobre la menopausa, amb el títol 'Trencant tabús'"

Com es detecten aquestes necessitats?

Es va fer una enquesta, la població va contestar i arran d’aquí es va veure que hi havia mancances. Vam intentar posar fil a l’agulla per poder solucionar-ho en la mesura que podem, perquè són accions que han de perseverar en el temps i són pluridisciplinàries, per tant, això no s’arregla en un dia o amb un curs.

Què treballen en els cursos?

Aquests grups pretenen reconvertir tota aquesta etapa, i la simptomatologia que comporta, en un fet normal, com un pas, com es passa de la infantesa a l’adolescència, de l’adolescència a la maduresa. És un altre pas a la vida que té les seves característiques. Es parla, per exemple, del que és l’episiologia: què passa, perquè passa, com es produeix i com podem incidir en aquests canvis que es produeixen. Parlem de nutrició, què ens convé afegir a la dieta i què cal retirar. També parlem del so pelvià, dels hipopressius, de l’abordatge emocional, perquè coincideix aquesta etapa en el moment en què els fills marxen de casa. Aquell paper de mare cuidadora s’acaba i ve acompanyat de tota una simptomatologia d’insomni, sufocacions, dolors que no estan ben delimitats.

"Abordem tota la simptomatologia que acompanya aquesta etapa en la vida de les dones"

La idea és posar fi a tot el desconeixement que hi ha entre les mateixes dones.

Hi ha molt desconeixement sobre la menopausa, perquè no es parla a la consulta, amb la parella, a la societat, a la tribu, en xarxa, és una cosa amagada. Atès que tenim una població de dones immigrants a la zona, també parlem amb aquests grups de la menopausa en les diferents cultures. Tenim un pilar molt important en el nostre cas, una llevadora àrab que ens ajuda moltíssim en aquest tema. Cal canviar la concepció de la societat. La sexualitat canvia molt en aquesta època, perquè ja no hi ha unes hormones que marquen i pauten un comportament sexual, però hi ha altres maneres de tenir sexualitat. Es tracta de donar visibilitat a tot això per convertir-lo en la normalitat que hauria de ser un procés de la nostra vida.

Hi ha alguna cultura que estigui més evolucionada en aquest tema?

A la cultura oriental, se li dona molta importància a aquesta època de la dona i es parla com una etapa d’enriquiment, perquè la dona està més assentada, s’han creat nous valors i la dona cobra més rellevància.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ