Sis CAPs de l'Alt Empordà tenen dificultats per a cobrir les places

Sis equips d’atenció primària de l'Alt Empordà són de «difícil cobertura», segons el Departament de Salut. Són, en alguns casos, places d’àmbit rural que habitualment metges, infermeres i treballadors socials no escullen per anar-hi a treballar. El problema no és exclusiu a la comarca, afecta gairebé la meitat dels CAPs de la Regió Sanitària de Girona.

Per tal d’identificar-los, Salut es basa en sis indicadors que tenen en compte la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.

Seguint aquests criteris, a tot Catalunya n’hi ha 73 que reben aquesta classificació, una cinquena part del total. D’aquests, n’hi ha sis d'altempordanesos. Es tracta de Bàscara, l’Escala, la Jonquera, Llançà, Roses i Vilafant.

Alhora, hi ha 12 CAPs gironins més afectats. Són els d'Arbúcies-Sant Hilari, Besalú, Camprodon, Canet de Mar, Celrà, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Ribes de Freser-Campdevànol, Ripoll, Sant Joan les Fonts, Torroella de Montgrí i Vall d’en Bas. Tenint en compte que a Girona hi ha 43 equips d’atenció primària, un 43% són de difícil cobertura.

Per atraure-hi professionals, Salut ha creat un nou complement salarial que implicarà que els metges de família i pediatres d’aquestes zones cobrin entre 3.500 i 4.000 euros bruts més l’any i les infermeres, llevadores i treballadors socials, uns 2.000.

Més d'onze milions d'euros

La mesura té una dotació d’11,5 milions d’euros anuals per a tot Catalunya i forma part del Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària, presentat per la conselleria. El nou complement es començarà a aplicar en els mesos vinents, però amb efectes retroactius a 1 de gener del 2024 per als professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS), ja que és una mesura recollida en el tercer conveni, firmat el novembre. Ara ja existia un complement específic per a les zones rurals, que se substituirà pel nou en els professionals dels equips que hagin estat classificats com de difícil cobertura.

D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.

I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.

Tot i que Girona concentra un gruix important d’equips rurals, la majoria se situa a l’Alt Pirineu-Aran —on tots els centres són classificats en aquesta categoria— i n’hi ha d’altres a la Catalunya Central, Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre. A Barcelona i l’àrea metropolitana no n’hi ha cap.

El gerent del CatSalut a Girona, Jaume Heredia, ha valorat positivament la mesura, que permetrà impulsar «polítiques d’atracció» de nous professionals que, a més, es puguin «plantejar un projecte de vida tant familiar com professional». A més, no descarta que a la llarga també s’ofereixin incentius econòmics i d’àmbit professional i personal als sanitaris per a cobrir les places d’hospitals comarcals, ja que també presenten dificultats, sobretot aquells d’àmbit més rural i allunyats de Barcelona.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ