Reintrodueixen el conill a l’Albera per conservar la tortuga mediterrània

Durant la primavera passada, la Societat Catalana d’Herpetologia, que es dedica a la preservació d’amfibis i rèptils autòctons de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Girona i en col·laboració amb la finca de Baussitges, va dur a terme un projecte que té per objectiu la reintroducció del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) a la zona de l’Albera per poder conservar la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni). La tortuga mediterrània es troba en una situació crítica que ha fet que la intervenció humana sigui essencial per aturar el seu declivi i evitar-ne l’extinció.

Actualment, la depredació és una de les principals causes de regressió de l’espècie al massís, i animals com la guineu, la fagina, el teixó o el senglar tenen un fort impacte sobre la població de tortugues, afectant especialment postes i juvenils. Aquesta pressió es veu agreujada per l’absència gairebé total del conill.

«El projecte no incideix de manera directa en la tortuga, sinó que l’objectiu és restablir l’equilibri de l’ecosistema i de manera indirecta millorar la població de tortuga de la zona», explica Júlia Valera, una de les responsables del projecte. Tal com apunta l’experta, la desaparició del conill del massís ha fet que els depredadors del mamífer s’alimentin de tortugues joves. «Un dels principals problemes a l’Albera és que la població està envellida, no hi ha juvenils. Evidentment, si no hi ha exemplars joves, la població tendeix a desaparèixer». De fet, en un estudi del Centre de Reproducció de Tortugues (CRT), amb els quals tenen un estret lligam, alertaven sobre la depredació dels nius com una de les principals amenaces sobre les quals s’enfronten les tortugues. Cal recordar que, a la serra de l’Albera, hi habita la darrera població natural de tortuga mediterrània de tota la península Ibèrica, que ocupa una superfície propera a les 20.000 hectàrees.

Durant el desenvolupament del projecte, s’han dut a terme diverses actuacions d’adequació de l’hàbitat. S’han desbrossat zones perquè els conills necessiten tenir espais oberts, també s’ha plantat farratge i vegetació autòctona i la reparació del tancat perimetral. Tanmateix, s’han construït vedrunes, refugis per als conills. Se n’han implantat vint, «abans de dur a terme la reintroducció hem estudiat treballs fets sobre el tema, perquè nosaltres no som experts en mamífers i hem estat en contacte amb diverses associacions que han fet tasques semblants per saber quines vedrunes eren les que més s’adequaven al cas de la serra de l’Albera, el nombre de conills per cau, entre altres». Tota aquesta feina, que va començar fa un any, va portar que el mes de març s’alliberessin 220 conills repartits per les vint vedrunes.

«Basant-nos en casos d’altres llocs, vam veure que als conills se’ls han de garantir amagatalls perquè triguen a construir els seus caus i la presència de depredadors és elevada i aquesta reintroducció no funcionaria».

L’Albera, el darrer refugi de la tortuga mediterrània pel 70% de depredació dels nius

Millorar tot l’ecosistema

Es preveu que aquestes actuacions no només afavoreixin indirectament a la supervivència i conservació de la població de tortuga, sinó que la presència de conill propiciï el manteniment d’un paisatge heterogeni i més resilient als incendis, i la conservació d’altres espècies amenaçades que també es beneficiaran de la seva presència, com ara el turó (Mustela putorius) i l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). «Normalment, la gent no relaciona els conills amb les tortugues, però és un exemple concret sobre com n’estan de connectats els ecosistemes, si falla una baula, la cadena s’ensorra», declara Valera. Tot i això, els resultats del projecte es veuran a mitjà i sobretot a llarg termini, i ara mateix no es disposen d’evidències de l’efecte de la reintroducció.