Exercint la proximitat a cada plat, menjar bé per viure millor

El mot dieta té els seus orígens en la paraula llatina diaeta, que vol dir estil de vida. No cal donar-hi més voltes, la paraula ho diu tot.

L’estil de vida òptim, per anar bé, hauria d’anar lligat a trobar-nos bé, no trobeu? Trobar-nos bé nosaltres i també el nostre entorn, és clar. I en això, allò que mengem hi té molt a veure, ja ho sabem.

Per triar bé, cal començar per decidir on comprem el nostre aliment. I per comprar producte fresc, millor evitar les grans superfícies. No cal anar-hi, de debò! I més des que estudis recents alerten que comprar-hi la fruita surt més car a més de menystenir la pagesia que els prové.

Els mercats setmanals de pagès que tenim a la comarca serien clarament un exemple d’espai idoni per fer la nostra tria. (Allò del «menjar real» que diuen a les xarxes tants nutricionistes va d’això).

Com ens recorda sovint la cuinera i comunicadora Maria Nicolau, cada vegada que mengem un producte ultraprocessat estem deixant que sigui un altre qui triï per nosaltres la manera d’alimentar-nos i cuidar l’entorn més proper. Si deixem que la indústria alimentària decideixi com hem de menjar (sucres, greixos, additius diversos, conservants i matèries primeres, cultivades sense miraments) se’ns poden escolar al cistell en un tancar i obrir d’ulls.

Passejar pel mercat sense idees massa preconcebudes i deixar-se seduir per les fruites i verdures que cada pagès exposa al seu taulell, és un exercici més que saludable que sembla que molts han oblidat. La proteïna animal, si és que en mengeu, la poden trobar a comerços adjacents com tota la resta de serveis bàsics.

Cada vegada que mengem un producte ultraprocessat estem deixant que sigui un altre qui triï per nosaltres la manera d’alimentar-nos i cuidar el nostre entorn més proper

A la comarca, cada dia hi ha mercat, i si no teniu encara clars els dies no patiu, tot seguit us en faig memòria.

A la capital (Figueres) el mercat és dimarts, dijous i dissabte. Els dilluns és a Colera, Cadaqués i Bàscara. Els dimarts, a Castelló d’Empúries. Els dimecres, a Llançà i a Maçanet de Cabrenys. Els divendres, a Portbou, a Garrigàs, a Darnius i al Port de la Selva, dissabte, a Empuriabrava i diumenge, a Roses.

I per l’horari no us amoïneu, que a les set tocades moltes parades ja estan muntades, i la majoria no pleguen fins a quarts de tres de la tarda.

I a la restauració? A la comarca n’hi ha força que miren de fer-ho bé, m’agradaria parlar-vos de quatre professionals al capdavant de tres petits restaurants i un cafè que val la pena conèixer.

Triar bé i cuidar-nos potser no és tan difícil (tot i que cada dia costi més). Us animeu a menjar més de proximitat?

Primer em ve al cap, per exemple, en Jordi Dalmau, del restaurant Sumac de Roses. El setembre de 2022, dins una sessió de cuina que vam organitzar a l’Aula Gastronòmica de Roses, va venir a fer-li costat i explicar el seu projecte dos dels seus proveïdors: en Marc Ricart, de l’Horta de Tramuntana, i en Lluís, de la Sal de Taffoni. Dos professionals amb projectes ben singulars i honestos que els convido a conèixer.

La Laura Margarits, del Cafè de l’Havana de Llançà, és també una gran enamorada dels productes de la seva comarca i la seva llista de proveïdors de proximitat no s’acaba: per l’ensalada russa utilitza patates de les pageses de Llançà, els embotits són de Pont de Molins, Vilajuïga, Lladó i les Forques, el gaspatxo el fa la seva mare amb tomates de la Roser de Vilabertran, els formatges són de Terrades i del Mas Alba, els ous de la Vinyeta, de Mollet de Peralada. Per no parlar de les herbes, com el romaní, la menta o l’alfàbrega que són del seu jardí. I els vins que són de diferents cellers de la comarca.

A la comarca, hi ha força restauradors que miren de fer-ho bé, locals i professionals que val molt la pena conèixer

Després tenim l’Anna Morell, del Chez Louisette, el petit restaurant de Garriguella de qui tothom parla. Ella també ho té clar, molts dels productes que tria són de ben a prop: la mel de Garriguella, l’oli de la Cooperativa del poble, verdures de Vilafant i Vilabertran, el peix de Roses i Llançà i els vins de Selva de Mar, Vilartolí i Garriguella, és clar.

I per acabar, en Borja Tomàs, que ara fa poc que ha obert l’Analògic a l’Antiga Cooperativa de Rabós. La seu actual del celler Fruita Analògica elabora vins naturals molt interessants i els trobareu tots a la carta del restaurant. En Borja consumeix vedella de Girona per fer la Tagliatta, el peix li porta l’empresa Pescadors de Roses, els formatges són de les Escaules, les tomates d’un hort de Castelló d’Empúries, el foie-gras i el magret són de l’empresa Collverd de Vilamalla, el pa del forn francès que hi ha prop del mercat de Roses o del Llonguet de Peralada i els ous de les gallines de Garriguella, on viu.

L’Encesa, al Port de la Selva; Can Batlle a Garriguella, La Blanca a Roses, Els Pescadors a Llançà o la Tartana a Vilafant són també espais on es cuida i molt el producte, entre altres.

Triar bé i cuidar-nos potser no és tan difícil. Tot i que cada dia costi més, us animeu a menjar més de proximitat? Us he convençut encara que només sigui una mica?

Subscriu-te per seguir llegint