El turisme genealògic, un fenomen que s'ha popularitzat a l’Alt Empordà

Des de fa uns anys, l’interès per l’origen dels nostres avantpassats s’ha convertit en un assumpte internacional i milers de persones creuen tota mena de fronteres per a descobrir la seva gènesi familiar. És el que ja comença a conèixer-se com a turisme genealògic, un fenomen que també s’està popularitzant a l’Alt Empordà. Els arxius comarcals, tant de forma presencial com en línia, cada cop més són una gran font d’informació, més oberta i accessible gràcies a la digitalització de documents.

«La passió per descobrir l’origen familiar és semblant a un fil que estires sense saber cap a on et conduirà. La genealogia esdevé un hobby que enganxa», assegura la responsable de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, Èrika Serna, que destaca que «hi ha casos singulars de gent que té 20.000 i 30.000 parents, que és moltíssim».

L’Arxiu rep moltes consultes mensuals de persones de tot el món interessades a saber si les seves arrels deriven d’aquesta comarca catalana. Les sol·licituds provenen de tot arreu, des de Catalunya Nord fins a Amèrica, especialment de descendents de persones que van buscar fortuna a Cuba o Argentina. Serna proporciona instruccions a les persones que consulten i així s’estableix un contacte. «Nosaltres posem la informació a l’abast de la gent, els enviem enllaços de recerca i, si venen a l’arxiu, els orientem a encarar la recerca».

«La recerca del passat té un component sentimental, tothom vol saber d'on ve»

Èrika Serna

— Arxivera

Aquesta tendència no només és una font d’informació per a les persones interessades en les seves arrels i en conèixer el territori en què van viure els seus avantpassats, sinó que també té un component sentimental significatiu: «A la comarca, tenim un fort sentit d’arrelament. De vegades tenim el discurs que la nostra família és d’un poble i així ha estat tota la vida, però les persones sempre s’han mogut. La gent té ganes de saber qui són i d’on venen, i per això s’interessen per la genealogia».

A l’Arxiu Comarcal, «tenim digitalitzades pràcticament totes les actes d’ajuntaments de la comarca i padrons d’habitants, censos de població i matrícules industrials o censos electorals», diu Serna. De vegades, la recerca es queda en un punt mort perquè no tot es troba no se sap buscar el camí adequat per trobar-la «i això et pot arribar a desanimar», assenyala Dolors Padrós que, després d’una recerca incansable durant més de deu anys, ha acabat publicant un llibre detallant la seva investigació sobre el cognom familiar Pla perquè no es perdi i quedi per a les generacions futures.

Amb el creixent interès per retrobar-se amb el passat, hi ha diversos factors que s’han relacionat amb aquesta tendència. El turisme genealògic és un fenomen que combina el desig de viatjar i descobrir nous llocs amb el sentiment d’arrelament i connexió amb els avantpassats. Aquesta mena de turisme va en auge i cada cop més empreses s’estan especialitzant a cobrir les demandes dels que volen iniciar un viatge per conèixer els llocs on van viure els avantpassats.«A l’Arxiu, han vingut persones de Sud-americà que potser havien descobert que tenien un parent que era d’un poble de la comarca, venien al nostre arxiu, o ens consultaven en línia i després viatjaven per conèixer el poble amb molta il·lusió, buscant amb entusiasme les seves arrels familiars». És el mateix cas d’una senyora que venia de l’Argentina i va descobrir que havia tingut parents a Terrades. Són entusiastes de la genealogia que fan viatges genealògics per conèixer el lloc on vivien els seus avantpassats i fer recerca de la seva història familiar en arxius públics entre altres fonts.

«La passió per descobrir quins són els nostres avantpassats és un fil que s'estira sense saber on conduirà»

Èrika Serna

— Arxivera

Tests d’ADN

A més del turisme, una altra tendència que està guanyant popularitat són els tests d’ADN genealògics. «Aquests paquets de proves s’han estès als Estats Units, com una febre», comenta Serna, i moltes persones amb problemes d’identitat intenten descobrir el seu origen ètnic amb aquest mètode. Alguns consultors que ja han realitzat aquesta pràctica han arribat a l’arxiu comarcal: «Va venir una dona de Sant Feliu de Llobregat perquè un parent seu va descobrir informació sobre les seves arrels mitjançant una prova d’ADN». Aquest fenomen posa de manifest que tots estem barrejats i que la genealogia pot revelar connexions inesperades amb altres regions o països.

La informació està a la xarxa

L’activitat genealògica que deriva en aquest turisme es veu facilitada per les xarxes socials i les associacions i grups genealògics que es troben a les xarxes socials. És també el cas de la Dolors Padrós. Ella va consultar els llibres de registre civils dels ajuntaments i els arxius comarcals de Figueres, de Banyoles, d’Olot així com l’arxiu històric de Girona i l’arxiu diocesà de Girona. Però també li va ser de gran utilitat el Facebook, per contactar amb totes aquelles persones que trobava amb el cognom Pla.

Les col·laboracions amb altres institucions han permès generar fonts d’informació per a aquells que busquen conèixer la seva història familiar. Els arxius genealògics mormons en són un exemple: «Aquí han vingut tres vegades a digitalitzar documents, es fan còpia de documentació que els interessa i ens deixen una a nosaltres», diu la responsable de l’Arxiu. Els mormons de Utah han creat la pàgina web FamilySearch per a rastrejar informació sobre els seus avantpassats i traçar els seus arbres genealògics, una font d’informació que està a l’abast de tothom.

Mentre l’interès per descobrir les arrels familiars continua creixent, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ja ha previst reprendre els cursos de genealogia que van quedar interromputs per la pandèmia i estan programats per aquesta tardor. L’objectiu és oferir coneixements teòrics per ajudar a continuar salvaguardant el patrimoni familiar i continuar honorant els nostres ancestres.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info