"La CUP torna perquè volem que se'ns identifiqui amb la feina que fem"

Xavier Colomer Teixidor (Peralada, 1994) encapçalarà la llista de la CUP Figueres a les municipals del mes de maig fent tàndem amb la mestra Júlia Bardera en els dos primers llocs. Viu a Figueres.

Què el va fer decidir a encapçalar la llista de la CUP? 

A l’anterior convocatòria, ja vaig formar part de la candidatura de Guanyem, però com a suplent. Amb la pandèmia, tothom, no només els cupaires, es va desmobilitzar un xic, però quan vam reprendre el contacte presencial i començàvem a parlar de què havíem de fer per ajudar la ciutat, van acabar proposant-me que fos jo el cap de llista. Soc mogut i la proposta em va engrescar molt. Havia estat molt implicat a Som Joves, vaig deixar-ho quan tocava per edat. A Òmnium, vaig exercir de tècnic i també formant part de la junta. He acceptat aquest repte perquè em va arribar des de gent que respecto molt i estic disposat a treballar per Figueres.

Van anunciar la seva candidatura el 22 de maig de l’any passat. Van ser els més matiners. Era un anunci de canvi de rumb, que això de Guanyem no els acabava de fer el pes... 

Si ens tornem a presentar com a CUP, és perquè hem fet molta autocrítica amb el procés de Guanyem. Molta gent no sap que estem governant a Figueres. No vam ser capaços de transmetre bé què era Guanyem. En canvi, en altres llocs com Girona, Banyoles o Badalona, ha estat diferent. Aquí a Figueres, el projecte no va agafar la força que volíem. La intenció és recuperar la presència que havíem tingut abans.

Van passar dels tres regidors de la CUP del 2015 a un de sol, com a Guanyem, el 2019... 

És cert, i ens hem mirat molt al mirall, potser no vam vestir el projecte de la millor manera possible. Estem molt contents amb la feina que hem fet aquest mandat dins del pacte de govern i aquest canvi de rumb és per recuperar la gent que no ha entès què estem fent o que no ens identifica prou bé o no ens coneix.

També han trencat la dinàmica dels relleus a les regidories, com havien fet en anteriors mandats.

Ha estat un mandat molt complicat, és el primer cop que estem en el govern, en situació de minoria. Nosaltres, que som un moviment assembleari, ens vam ressentir de la pandèmia, com tothom, però la nostra manera de treballar se’n va veure afectada. Malgrat tot, en Joselín Castellón ha fet una gran feina com a regidor d’Habitatge, estem orgullosos dels resultats obtinguts en un tema cabdal i que ens preocupa molt. I la CUP torna perquè volem que se’ns identifiqui amb la feina que s’està fent.

En aquell comunicat de l’any passat, vostès deixaven molt clar que volien continuar formant part del govern de la ciutat.

És fàcil d’entendre: a l’oposició fa molta fredor. Hi ha qui diu que la CUP sempre som la gent del no, i això no és veritat. La nostra presència en nombrosos governs, desmenteix això. Volem proposar, volem fer coses positives, volem estar en el poder, no pel fet de ser-hi, sinó perquè sense nosaltres no es farien. El cas de les polítiques d’habitatge és un bon exemple. Hem governat dins d’un equip amb molts partits, i amb els quals hi ha coses que no compartim, és una realitat. Ens hem menjat moltes coses per la ciutat, hem prioritzat Figueres per davant de tot, i això ha permès fer coses que eren necessàries. Volem continuar governant, però no a qualsevol preu.

Hi ha un límit?

Sí, molt clar. Hi ha d’haver un projecte de ciutat que puguem compartir.

"Ens hem empassat el gripau de la posició independentista d’aquest govern perquè ens interessa la ciutat"

I quin és el seu?

Davant de tot, l’educació. Ho tenim molt clar, és la mare dels ous. Des de l’educació és on es crea ciutat i es poden arreglar coses que són estructurals. Per això, tant la Júlia Bardera com jo venim del món de l’educació i hem acceptat estar al davant de la candidatura. Ella està molt preparada, farà una feina excepcional, si es dona el cas. Hi ha molts altres reptes, sobre els quals tenim criteri propi molt diferent del que estan mostrant altres partits. En l’àmbit de la seguretat, per exemple. I ja no parlem de mobilitat, hem de replantejar-la totalment. I continuar amb el que hem creat en el camp de l’habitatge, queda molta feina per fer.

Integració, inclusió, on queden?

En aquest punt ens trobem vostè i jo, perquè no hi ha res d’això sense educació. És com un comodí, però un comodí real perquè pot canviar estructures. Tinc alumnes a l’institut que porten quasi tota la vida aquí i gairebé no saben parlar català. Alguna cosa no hem fet prou bé. I l’educació és la primera capa de detecció de moltes coses.

I on queda el perfil independentista de l’equip que governa ara la ciutat? El seu representant l’hem trobat a faltar en diversos actes rellevants.

Per a molta gent, el perfil independentista era una línia vermella. Algun cop ens han dit «què esteu fent amb aquesta gent!». Ens agradaria una postura molt més clara del govern local pel que fa a la independència. I una altra cosa molt important, que comparteixo amb la nostra assemblea: el català. Se’ns està morint a les nostres mans i no estem fent res, i no ho podem permetre. Com és que no hi ha un protocol municipal clar amb el tema de la llengua? Algú dirà que som al govern i no hem fet res al respecte, és un dels molts aspectes a millorar d’aquests quatre anys. 

La conjuntura política actual, els pactes pel pressupost de la Generalitat, el diàleg amb Madrid, pot incidir en la campanya i en el desenllaç posterior?

Estem molt centrats en el nostre projecte. Que torni la CUP a Figueres, ja vol dir alguna cosa, ja influeix en la situació política. Molta gent es fixa en les sigles i ens preguntem quantes persones no van tenir en compte la candidatura anterior perquè no posava CUP. Ens interessa la ciutat, per això ens hem empassat el gripau de la posició independentista d’aquest govern.