Plana troba positiu el fre a la zona de bany de l’antiga depuradora de marisc de Roses
L’Estat preveia executar aquest any la recuperació de l’espai, però ha arribat a un acord amb l’Ajuntament per a reconsiderar el projecte

L’esplanada sorgida arran de l’enderroc de l’antiga depuradora de marisc de Roses / SANTI COLL

L’any 2017 es va executar l’enderroc de l’edifici de l’antiga depuradora de marisc de Roses, situada al peu del castell de la Trinitat, a primera línia de mar. En tractar-se d’un espai que forma part dels límits gestionats pel Departament de Costes de l’Estat, la rehabilitació provisional de l’espai va anar a càrrec seu.
L’equip de Govern sorgit de les municipals del 2019 va voler tirar endavant l’antiga iniciativa municipal de recuperar l’espai per a fer-hi unes piscines naturals aprofitant la configuració rocosa d’aquesta part del litoral. La idea, però, no ha gaudit de prou consens entre els diferents grups que formen l’anomenat Pacte de Canyelles (Junts, ERC i Gent del poble). L’Estat va acabar escoltant la petició i va iniciar els tràmits per a licitar l’obra, seguint un projecte redactat per l’arquitecte David Abad. Finalment, el projecte ha quedat temporalment aparcat a l’espera de la seva redefinició.
L’alcalde rosinc, Joan Plana, ha explicat els motius en el transcurs de l’entrevista amb els lectors d’Emporda.info. Segons Plana, «l’Estat demanava a l’Ajuntament signar un conveni en el qual ens comprometíem (a part de finançar una part de l’obra) a assumir totes les despeses, obligacions i responsabilitats de la gestió d’aquest espai després de la seva construcció. Aquesta obligació, però, no estava definida ni quantificada, per això es va encarregar un informe sobre què suposava exactament».
A partir d’aquesta situació, l’alcalde admet que «sorgien molts dubtes sobre el cost econòmic i la complexitat de la gestió de l’espai: se li havia d’aplicar la normativa de piscines, ens obligava a tenir dos socorristes tot el temps que estigués obert al públic, a assumir la responsabilitat d’evitar el bany quan no hi haguessin socorristes, dutxes d’aigua calenda, petita infermeria, petit vestidor... I, per altra banda, sorgien també molts dubtes sobre si finalment es podria donar en concessió algun servei». A tot plegat s’hi va afegir un informe de la Generalitat «que qüestionava el projecte i proposava la seva reconsideració. Davant de tots aquests dubtes, per responsabilitat i rigor en la gestió pública, ens vàrem reunir amb representants de l’Estat i els vàrem traslladar la possibilitat de fer algun replantejament del projecte, possibilitat que van veure de molt bon grat i es van oferir a introduir les modificacions del projecte que demanés l’Ajuntament, sense pressa pels terminis i sense que això suposi que deixin de fer la inversió». Joan Plana creu que aquest fet «és una bona notícia. Ens permetrà consensuar quin és el millor projecte possible per a Roses».
- El personal del Consell Comarcal de l’Alt surt al carrer per reclamar millores laborals: “Estem cansades de paraules, volem fets!”
- Aquests són els 5 plans que no et pots perdre pel pont de la Puríssima a l'Alt Empordà
- Narcís Bardalet, forense: “Les primeres a veure Dalí embalsamat van ser unes putes”
- L'Ajuntament de Figueres desencalla el projecte de la nova residència de la Fundació Altem
- Figueres no haurà de tenir Zona de Baixes Emissions al gener gràcies a la millora de la qualitat de l'aire
- El Consell de Ministres aprova licitar les obres per duplicar la variant de Figueres per 98,8 milions d'euros
- Jordi Gonzalvo, entrenador de futbol: “La pressió del públic de Figueres en el camp del Far ajudava moltíssim a la Unió”
- Educació aprova l'allargament del conveni per a la construcció de l'Escola Carme Guasch de Figueres