L’emissora de ràdio local, municipal i, per extensió, comarcal, Ràdio Vilafant, celebra 40 anys de programes i diverses locucions. Toni Guerrero, actual director del mitjà, fa 36 anys que exerceix amb aquest càrrec. Explica que l’evolució de la ràdio ha tingut canvis significatius en la part tècnica «nosaltres vam començar a fer ràdio amb els discs de vinil, amb els cassettes, amb les cintes enormes de rebox i, fins que va arribar el Compact, allò era una filigrana». Cèsar González, regidor de comunicació de l’emissora des del 2015, declara que «en aquests 40 anys, la ràdio ha evolucionat com la societat: ara tenim una ràdio tècnicament avançada, conjuntament amb la societat».
Històricament, l’emissora inicia l’any 1982 quan, Antoni Vílchez, un radioaficionat de la música qui tenia el famós Frankfurt Duran del Carrer Sant Pau de Figueres, volia posar-hi ambient musical. Vivia al Camp dels Enginyers de Vilafant i «se li va acudir un sal esquit», una mena d’emissora feta per peces, que li serví per començar a fer música des de casa. D’aquesta manera, la creació d’una estèreo va ser el punt de sortida per a difondre al Duran i, a poc a poc, per Figueres gràcies «a la llumeta vermella de l’estèreo que se li encenia a la gent», exposa Guerrero. Més tard, per contactes del promotor del Camp dels Enginyers, José Carrillo, i el pintor Joan Garcia, «se’ls va oferir la primera planta d’una casa unifamiliar al Carrer Xaloc». Allà, van muntar l’emissora, fins que l’estiu del 1983 la ràdio s’activà. Tanmateix, no va ser «fins a l’any 1985 que, a causa d’una forta nevada que va causar desperfectes, no es podien permetre més inversions en aquell local, i la ràdio va passar en mans de l’Ajuntament l’1 de setembre de 1986, any que es va posar en funcionament al poble de Vilafant».
El director manifesta que des de sempre, «bàsicament hem estat una radiofórmula: ens demanaven cançons, fèiem informatius i notícies d’aquí a la comarca». Assegura que abans era molt més complicat accedir a les noves dels pobles «havies de trucar als bars del poble que ja sabien que hi contactaries, perquè eren el centre de tot i de tothom; tothom hi anava».
Per la seva banda, Cèsar González defineix l’FM com «una ràdio molt acadèmica: els joves venen a visitar l’espai i fan programes». De fet, el mitjà ha assolit un volum alt d’interacció i participació del poble, ambdós declaren que la ràdio ara està «en una fornada molt guai de joves que veuen el periodisme com una sortida».
Un dels avantatges de la ràdio és que és gratuïta, però, també ha patit els efectes de l’era digital. En aquest sentit, el mateix director «es tira peres al teulat» assegurant que «ens salvem perquè pengem els programes a internet i els oients que perdem de ràdio FM, els guanyem per la ràdio digital». Així i tot, el regidor afirma que «és un mitjà que té la capacitat de sobreviure, perquè a la gent li agrada sentir la ràdio i acompanya de generació en generació». També, el regidor assenyala que «no podem dir que les xarxes socials són una competència, sinó que ens acompanyen».
Evolucionar amb la societat
Després de 40 anys en funcionament, Toni Guerrero testimonia que «el que ens diferencia dels altres mitjans és la mateixa experiència d’anys amb la ràdio en marxa, si no hi ha hagut una causa de força major, passi el que passi sempre estem actius». El repte de Cèsar González és «acompanyar-los i obrir les portes a nous locutors». En definitiva, «evolucionar així com ho fa la societat».
