El mes de gener passat es va iniciar el procés públic de redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Cadaqués. Dues particularitats fan diferent el procés de redacció d’aquest POUM respecte a la majoria: d’una banda, el procés de participació ciutadana liderat per Itzíar González, arquitecta experta en participació ciutadana i urbanisme. González és exregidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona, càrrec del qual va dimitir com a protesta per un cas de corrupció urbanística. Fa pocs dies, la sentència ha donat la raó a González condemnant disset persones. De l’altra, el fet que l’Ajuntament va demanar ajuda al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que n’ha assumit la redacció «davant la dificultat i sensibilitat d’un territori d’altíssim valor», segons el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra.
El POUM és el document urbanístic bàsic que ordena qualsevol municipi i en dissenya el creixement futur. Entre altres elements, determina on es pot urbanitzar i els usos de zones verdes o equipaments públics. També es determinen temes com la mobilitat o l’accés a l’habitatge. En el cas de Cadaqués, cal substituir el PGOU, Pla General d’Ordenació Urbanística, aprovat el 1987, i unificar o modificar diferents plans posteriors.
El 2013 ja es va començar un POUM que va tenir gran nombre d’al·legacions que es van resoldre de manera interna, i mai va tirar endavant. Ara arrenca de nou un procés que es divideix en cinc fases. La primera és informació i diagnosi, que es va iniciar el gener d’aquest any; la segona, l’aprovació de l’avanç; la tercera és l’aprovació inicial, que és la fase més llarga del procés, que va començar el maig i es preveu que acabi el gener de 2023, quan s’aprovarà. La quarta és l’exposició pública de l’aprovació inicial (durant la qual es poden presentar al·legacions) i, finalment, la cinquena és l’aprovació definitiva per part de la Generalitat.
Com a resultat d’aquesta primera fase del procés es va aprovar en el ple del 25 de maig d’aquest 2022 un avanç on s’exposen, en un total de sis documents, els objectius i les línies generals que haurà de tenir el POUM. S’hi estableixen tres alternatives: compleció, reequilibri i densificació. Són iguals pel que fa a l’extensió del sòl urbanitzable i no urbanitzable, només es diferencien en les estratègies de com densificar el teixit urbà.
L’Assemblea per Cadaqués, com també SOS Costa Brava, IAEDEN-Salvem l’Alt Empordà i l’associació Amics de la Natura Cadaqués han presentat documents d’al·legacions a l’Avanç del POUM. Les al·legacions formals no es podran tramitar com a tal fins al moment de l’aprovació inicial, i, per tant, aquestes demandes s’incorporaran com a suggeriments. Tots quatre grups comparteixen la idea de sumar Cadaqués al moviment Slow Town i al decreixement: «Que el poble creixi un 10% o com a molt un 20%, i no el 30% que ara està planificat», tal com s’explica a les al·legacions presentades.
Eduard de Ribot, advocat i portaveu de la plataforma SOS Costa Brava, considera que «Cadaqués ha de conservar tots els valors que té. Ha superat la capacitat de càrrega del territori, i no es pot permetre perdre ni un pam més de territori». Raúl Domínguez, portaveu de la IAEDEN, veu com una «falta greu» que l’avanç «no valora adaptar la planificació als efectes del canvi climàtic» com la pujada del nivell del mar.
Les úniques grans àrees on encara es pot urbanitzar a Cadaqués, segons la legislació vigent, són Sa Guarda, S’Oliguera, Racó d’es Calders el Turó d’es Calders i el Càmping. Això és així després de l’aprovació per part de la Generalitat del Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, de gener de 2021, que va desclassificar àrees com el Llané. Les àrees sumarien un total de 213 habitatges nous, i a l’avanç es remarca que això suposa una reducció d’uns 108 habitatges respecte al planejament anterior.
Això no obstant, Claret Daniela Cruz, regidora a l’oposició per l’Assemblea de Cadaqués-CUP, explica que des de l’organització consideren que la forma que està plantejat aquest aspecte en l’avanç és «pur maquillatge perquè sembli que el POUM redueix el potencial constructiu» i denuncien que «l’avanç no menciona que al municipi encara s’hi podrien construir moltes més edificacions, repartits en zones com Sa Tarongeta, Ses Oliveres o Sa Confitera», que ja es preveuen en la normativa actual, i creuen que podria ser més ambiciós: «no es va més enllà de l’estrictament necessari segons la llei».
Des de l’Assemblea xifren en 636 nous habitatges el potencial sumat d’aquestes zones i consideren el POUM una «oportunitat perduda» per canviar el model econòmic i de creixement del poble, centrat ara en la segona residència; en tot cas, caldrà veure com es concreten aquestes xifres i zones en l’Aprovació Inicial del POUM».
Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, explica que limitar tant el creixement «no és tan senzill», i argumenta que la redacció d’un POUM implica una feina «molt més exhaustiva, avalada per informació documental molt solvent i necessària». Serra reivindica el PDU com a eina que va permetre desclassificar grans extensions de sòl urbanitzable. D’altra banda, Pia Serinyana, alcaldessa de la població, remarca que «molts sectors ja tenen el planejament aprovat i, per tant, tirar enrere significa, pel que fa a les compensacions patrimonials, un cost molt gran que cal valorar si l’Ajuntament pot assumir».
Hi ha altres aspectes polèmics, com el camp de futbol de la Unió Esportiva Cadaqués. Els terrenys on actualment s’emplaça són privats, però es va construir gràcies a un conveni amb els propietaris de 1981, en què a canvi de la cessió de la parcel·la per fer-hi el camp, el consistori es va comprometre a una permuta. La permuta no es va arribar a produir mai, i després d’anys sense resposta satisfactòria, els propietaris van interposar un contenciós administratiu que va resultar el 2019 en una sentència desfavorable a l’Ajuntament. Una solució que proposa l’avanç és emplaçar el nou camp de futbol a Portlligat, però David Tibau, membre de l’Associació Amics de la Natura de Cadaqués, explica que «ara mateix el camp és cèntric, i els nens hi poden anar caminant, però a Portlligat es generarien desplaçaments en cotxe, ja que és massa lluny», la qual cosa generaria també un impacte ecològic.
Altres temes candents relacionats amb el POUM tenen a veure amb l’accés a l’habitatge. En el marc del Pla local d’habitatge, on es planteja la necessitat de la construcció d’un habitatge dirigit a joves treballadors de temporada, i la dificultat de trobar emplaçaments per als edificis de protecció oficial pel fet que el creixement previst ho és, en gran manera, de cases unifamiliars aïllades i lluny del nucli.
L’aprovació inicial serà el pas següent
El gener de 2023 és la data prevista per a l’aprovació inicial del POUM, moment en què s’obrirà un període de dos mesos en què es podran presentar al·legacions. El procés de participació ciutadana es preveu que acabi a mitjan 2023, poc abans de l’aprovació provisional. Després cal que arribin informes de diferents administracions superiors, abans que sigui aprovat definitivament per part de la Generalitat de Catalunya.
González considera que «és fàcil que el procés s’allargui més del previst i, per tant, és important que el mentrestant sigui actiu», i, tanmateix, aprovar modificacions del planejament actual que permetin gestionar les incoherències en les normatives actuals. Sobre la participació ciutadana, l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona afirma que acostumen a ser processos que generen més expectatives de les normals: «El llistó està molt alt i, per tant, cal mantenir el grau de transparència i estar a l’altura».
En tot el debat al voltant del POUM hi planen ombres com la de la pressió turística que, tot i ser el principal sector econòmic del poble, és enormement estacional, i que va lligada amb la pressió de la gentrificació (substitució demogràfica de la classe baixa per la classe alta). L’alcaldessa Pia Serinyana remarca que «volem ser un poble, no un parc d’atraccions». Alhora, la de l’emergència climàtica i la necessitat de llegar un paisatge i un entorn habitable per a les noves generacions.
