Als anys 70 i principis dels 80, a diverses zones turístiques de la Badia de Roses i el Baix Ter, càmpings i platges quedaven ben buits pels atacs dels mosquits. Aquesta era una problemàtica general, i ben aviat es va fer evident que s’havia de buscar una solució. Ara bé, aquesta no fou gaire afortunada: es llogaven unes avionetes i es ruixaven centenars de litres d’insecticida. Això malmetia molt el medi ambient, i fins i tot morien animals domèstics, com per exemple gallines.
Per aquest motiu es va tenir clar que s’havia de buscar una solució amb cara i ulls. Va ser aleshores quan, per iniciativa de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, l’any 1977 es van iniciar les primeres aplicacions amb el mètode antilarvari. Aquesta fou la llavor del que temps després seria el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter.
El 1982, un any clau
Era el 1979 quan la Diputació de Girona va donar suport a les tasques executades a Castelló, i per això va decidir convocar sis ajuntaments més del litoral amb problemes similars. I uns anys més tard, el 1982, naixia el Servei de Control de Mosquit. «En aquell moment tothom tenia molta empenta. Eren els primers anys que caminava la democràcia, i hi havia una il·lusió generalitzada i un ambient molt bo a nivell municipal. I en aquell moment es parlava de crear mancomunitats, associacions de municipis creades per a la gestió de serveis comuns, però no se sabia com s’havia de gestionar la part administrativa per crear un ens d’aquesta mena», recorda Eduard Marquès, qui fou un dels fundadors del Servei de Control de Mosquits, i el Cap de Servei durant trenta-cinc anys (1986-2021). Cal esmentar que durant els quatre primers anys, el Cap fou l’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal.
Ara bé, tot i que el Servei neix l’any 1982, no és fins al 1987 que es constitueix oficialment la mancomunitat amb els ajuntaments que inicialment varen formar l’entitat. «Va ser una gran novetat ajuntar set municipis per buscar la solució a un problema intrínsec a la zona humida de la Badia de Roses i el Baix Ter». Així de contundent es mostra Sargatal, qui recorda que les poblacions que formen part des dels inicis són «Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, l’Armentera, l’Escala, Torroella de Montgrí i Pals. Ara ja n’hi ha divuit».
Lluitant des del primer dia
Però el cert és que des del primer moment es va treballar de forma incessant per tal de lluitar contra la problemàtica dels mosquits. «Recordo que hi va haver un acord àcid entre els polítics i els ecologistes que estàvem lluitant per la defensa dels Aiguamolls. Ells ens van dir: ‘apostarem fort perquè es creï el parc natural, però hi ha una qüestió que afecta l’activitat econòmica més important de la comarca, que són els mosquits. Lluiteu contra ells», rememora Marquès. «I els ecologistes ens vam haver d’‘arremangar’, i buscar solucions. Els francesos ens van explicar com podíem aplicar un mètode que tingués un baix impacte ambiental en el control dels mosquits, que era la metodologia del control antilarvari», afegeix.
D’aquesta forma, els membres del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter ja tenien tots els ingredients per iniciar un projecte sense precedents; només faltava posar-se mans a l’obra. «Primer vam tardar un temps a conèixer el territori, ja que per aplicar aquesta metodologia s’havia de tenir un coneixement exquisit de cada metre quadrat, de la dinàmica de les aigües, etcètera. Tot això ho vam haver de descobrir, entendre-ho, i a partir d’aquí aplicar la tècnica antilarvària», recorda Marquès.
El qui fou durant trenta-cinc anys Cap del Servei, també rememora que els mètodes que feien servir eren revolucionaris, ja que per aplicar-los no s’havia d’utilitzar productes larvicides: «Simplement restauràvem les zones de cria, i així reduíem la capacitat de producció d’extenses àrees de desenes i desenes d’hectàrees. Guanyàvem a nivell ambiental, i les poblacions queien en picat. Era una forma de treballar realment molt innovadora».
Pioners a Europa
Una altra fita destacada de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter és que van ser la primera entitat a usar larvicides ecològics a escala europea. «Vam ajudar a fer assajos a les empreses que desenvolupaven les primeres formulacions de productes ecològics. Gairebé el 100% dels productes fets servir durant aquestes quatre dècades al Servei, han estat fets amb proteïnes», diu Eduard Marquès.
I és que el Control de Servei de Mosquits des dels seus orígens ha volgut cercar mètodes amb menor impacte. «Vam ser pioners. A partir de la nostra experiència es va començar a fer aquesta aplicació al Delta del Llobregat, i posteriorment al Delta de l’Ebre», detalla l’ex-Cap del servei i fundador.
El 2022, 40 anys després
Ara, quatre dècades després del naixement d’aquell innovador projecte, l’estat de salut del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, continua essent molt bo. Ha passat el temps, han canviat les formes de funcionar, hi ha més recursos, però l’esperit és el mateix. «Durant els quaranta anys s’ha fet una feina molt curosa, sistemàtica i precisa. Tenim un nivell de control de la població de mosquits molt elevat, i això fa que les problemàtiques i queixes de la població siguin mínimes», explica Ernest Pous, director administratiu del Servei. Ell, juntament amb Àlex Ollé i Ricard de la Barrera –que són els directors tècnics–, va agafar el relleu de Marquès ara fa un any.
Total suport institucional
El fet que el Servei ofereixi actuacions a una mancomunitat ofereix molts beneficis comuns, la qual cosa és agraïda per les institucions. «El servei de control de mosquits té una capacitat tècnica rellevant, i els representants polítics donem total suport a la seva feina», detalla Salvi Güell, alcalde de Castelló i president de la mancomunitat.
En aquest sentit, i per tal de proporcionar total benestar a l’entitat, des de les institucions de la mancomunitat s’està treballant de valent per posar al dia el Servei. «Ara estem en ple procés de modernització pel que fa a instal·lacions, temes informàtics, administratius, etcètera. Volem deixar la mancomunitat preparada per a quaranta anys més; aquest servei ha de continuar viu», detalla Güell.
El futur: noves vies d’actuació
En els pròxims anys, el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter vol seguir la línia d’aquests darrers temps, i continuar treballant per erradicar els mosquits en zones humides, així com seguir amb la tasca de sensibilització ciutadana envers el mosquit tigre i altres espècies invasores.
Tanmateix, també s’està explorant una altra nova via per erradicar les plagues de mosquits. «Ens hem posat com a repte intentar promoure la lluita biològica contra aquests, a través d’espècies depredadores, fomentant, sobretot, la instal·lació de caixes nius de falciots, orenetes, ratpenats, etc.».
Recentment també s’ha obert una nova línia de treball més enllà del control de mosquits: la unitat de control de plagues urbanes, com rosegadors, aus, etc. «Aquesta unitat està creixent amb empenta», detalla Pous.
I és que quaranta anys no es compleixen cada dia, i ara més que mai s’ha de valorar tot l’esforç constant fet durant aquestes quatre dècades de vida. La tasca de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter és valuosa, única i pionera. Perquè continuï ben viva, valorem-la.
