La vida d'Eduard Marquès, ex-cap del Servei i un dels fundadors del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, ha estat estretament vinculada a l’entitat. De fet, és un dels creadors i durant trenta-cinc anys, entre el 1986 i el 2021, fou el cap del Servei. Amb ell parlem dels primers temps, on, amb recursos precaris, es va tirar endavant un projecte tan inèdit com necessari.

La vostra va ser la primera entitat pública especialitzada en control de mosquits i, a més a més, foren pioners en la lluita mitjançant tractaments antilarvaris. Ara, els recursos amb els que es treballa són diversos, però els primers anys van ser, certament, precaris.

Sí, però els recursos que no teníem , els suplíem amb molta il·lusió i una dedicació absoluta. No teníem horaris de treball, i destinàvem allà tota la nostra força i empenta.

Per sort, tot va anar canviant.

Sí. Posteriorment, això ha anat variant, i hem pogut anar mecanitzant tot, sobretot a l’hora de conèixer el territori i fer aplicacions més fàcils pels treballadors.

Quines invencions van fer per facilitar la feina d’aquells primers temps?

Hi ha una de destacada: utilitzar un ultralleuger per fer aplicacions per combatre els mosquits als arrossars. Els mosquits tenen tres zones de produccions importants, i una d’elles són zones naturals transformades, com són els camps d’arròs. Però clar, aquests van passar d’ocupar unes poques hectàrees, gairebé residuals, al voltant del molí de Pals, a les 1.100 hectàrees actuals. Nosaltres vam començar fent les aplicacions per combatre els mosquits manualment, però l’extensió anava creixent i creixent, i vam decidir fer-ho amb un ultralleuger.

I com ho van fer?

Vam equipar l’ultralleuger per fer aplicacions aèries. Vam ser pioners en això. De fet, recordo que ho vam comunicar a la Generalitat i ens van dir: ‘oh, però si això és un vehicle esportiu’. I els hi vam explicar que era el recurs més assequible que teníem, i ens van dir que endavant, però que no féssim serveis a tercers.

Van ser pioners, i referents.

Totalment. De fet, fins i tot ho vam exportar a Grècia perquè ho poguessin aplicar. Després sí que ja van sortir uns sistemes fabricats al Canadà i els Estats Units, i ara les aplicacions es fan amb helicòpter. Però nosaltres, estant a les beceroles, ja aplicàvem tot això, però d’una forma totalment experimental i alhora funcional.

Va ser una invenció única.

Sí, i encara diré més. En aquell moment no estava inventat encara el seguiment de les aplicacions agrícoles amb GPS, i vam tenir el primer sistema per fer-ho. En viu i en directe, i sobre la cartografia digitalitzada dels arrossars anàvem veient com l’ultralleuger anava fent les passades, i així anàvem corregint i fer que les passades fossin més paral·leles per augmentar l’eficiència i l’eficàcia del nostre avenç. I no vam vendre-ho ni treure rendiment econòmic perquè no era el nostre objectiu, només volíem solucionar problemes que es donaven.

Potser aquesta ha estat la clau de l’èxit d’aquests quaranta anys Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, l’empenta que sempre han tingut i la voluntat d’aconseguir reptes.

Certament. Vam posar molt entusiasme, no ens feia por res. Vam posar molt entusiasme, no ens feia por res. I anàvem innovant segons les necessitats que teníem.