Des de l’any 2016, Pino Delàs i Martí (Barcelona, 1977) és una de les persones que hi ha al capdavant de Llavora, una granja de porcs ecològics, situada a Ventalló, on es crien 600 porcs a l’any i que se sacrifiquen en un escorxador municipal de petita capacitat de l’Armentera. Els productes que se’n deriven s’elaboren en un obrador artesanal. Va decidir emprendre aquest projecte després de treballar set anys com a tècnic del sindicat Unió de Pagesos, on va començar a tenir contacte amb l’activitat agrària.
Parlem amb ell de la polèmica al voltant de les paraules del ministre de Consum espanyol, Alberto Garzón (Unides Podem), sobre les macrogranges, però, també, de les empreses integradores que dominen el mercat de la carn a l’Estat i el paper de l’extrema dreta en tot el debat.
Quan va començar a treballar a la comarca?
El 2004, vaig venir a Figueres i vaig treballar al sindicat Unió de Pagesos, cosa que em va influir molt. Temps enrere, ja havia vist la pesta porcina a la comarca d’Osona. El 2016, em vaig incorporar a l’agricultura, mentre que, amb el meu soci Lluís Vila, anem treballant.
Som de ple en el conflicte de les macrogranges, generat pel ministre de Consum, Alberto Garzón. Com afecta la problemàtica a l’Alt Empordà?
D’entrada, he de dir que no se sap ben bé què és una macrogranja. A l’Empordà, hi ha centenars de caps de bestiar. Es porten uns animals alimentats amb matèries primeres d’exportació o al mercat interior espanyol. A Girona o a l’Empordà, participem en un model deslocalitzat. La ramaderia està deslligada de l’activitat agrària, deslligada de l’agricultura de proximitat.
A qui beneficia més aquest model?
En el debat de les macrogranges, es té un model perquè les administracions estaven més al servei dels interessos. Les granges que són aquí són un pilar fonamental de les granges del present. S’ha de treballar en la pagesia d’avui, perquè, sense pagesos, no hi hauria pagesia del demà.
Quines conseqüències pot generar en el sector agrícola i ramader?
Aquest model pot tenir contradiccions. Has de treballar colze a colze amb el sector. De moment, s’han posat a l’agenda política i això pot tenir conseqüències. La gent s’emprenya i surten oportunistes polítics. L’extrema dreta i la dreta defensen els grans pagesos i la indústria.
El comprador pot deixar de creure en una cosa que tant d’èxit havia tingut en temps passats?
Qui controla el consum és l’oferta. No és la demanda. El consumidor ha de sobreviure en unes condicions que no li són donades. El model s’ha globalitzat.
