Mesures per reduir els desequilibris socials i per garantir els mateixos drets a tots els ciutadans de Figueres. Fer front a la pobresa i la vulnerabilitat de certs col·lectius o ciutadans. Són accions que es portaran a terme per reduir la conflictivitat a Figueres que no té uns nivells més alts que els d’altres ciutats similars. És el que conclou l’Estudi sobre la conflictivitat a la ciutat, en relació amb l’espai públic, els equipaments i els entorns veïnals, presentat dimarts passat, al Museu del Joguet de Figueres.
L’estudi s’ha fet prèviament a la contractació d’un servei de mediació en el qual s’invertiran 118.000 euros, una partida que l’ajuntament ha inclòs en el pressupost del 2022. El servei es podria posar ja en marxa durant el primer trimestre de l’any. Una de les conclusions és també portar a terme una política social per a garantir l’habitatge. La presentació de l’estudi es va complementar amb una xerrada a càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado Ruiz que va abordar el tema de Les relacions humanes en l’espai públic.
La ciutat té una diversitat cultural i social. Hi ha diferències entre ciutadans i diferències entre els barris i no tots els figuerencs tenen les mateixes oportunitats
La ciutat té una diversitat cultural i social. Hi ha diferències entre ciutadans i diferències entre els barris i no tots els figuerencs tenen les mateixes oportunitats. Hi ha pobresa i persones vulnerables, col·lectius de joves sense feina, dificultats per accedir a l’habitatge, racisme o xenofòbia. El conjunt genera la sensació que és una ciutat amb poca seguretat, però aquest estudi conclou que no és així.
El tècnic de Serveis Comunitaris de l’Ajuntament, Cesc Sais, parla de «vèncer les fronteres invisibles que s’estan aixecant a la ciutat» per les desigualtats existents que no són diferents a les d’altres ciutats és una de les conclusions. Per exemple «es veu molt necessari elaborar polítiques de prevenció en les violències masclistes i contra la població sexo genèrica diversa i en el racisme i xenofòbia, ja que són font de discriminació i tenen efectes reals en les vides i cossos de les persones».
Intervenció municipal
L’Ajuntament pretén poder intervenir en aquests i altres conflictes, però fer-ho, no només des del vessant de la seguretat, la policial, sinó a través d’accions que garanteixin els drets socials, econòmics I culturals. Donar oportunitats a persones o col·lectius per poder tenir els mateixos drets que altres ciutadans amb feina o dret a l’habitatge ajudaria a resoldre conflictes. Un dels temes detectats a la ciutat que genera algun tipus de conflictivitat té a veure precisament amb els problemes derivats de la dificultat per accedir a un habitatge digne i les ocupacions irregulars que es produeixen a conseqüència de l’alta vulnerabilitat social. Segons l’estudi sobre l’ocupació d’habitatge buit a Figueres (2019), a la ciutat es tenen comptabilitzats 80 habitatges habitats irregularment. Un percentatge del 35% d’aquestes ocupacions eren realitzades per persones joves, amb edats entre els 18 i els 25 anys. De les 80 ocupacions 70,8% són ocupacions per famílies, persones amb nens i nenes o alguna persona a càrrec seu. Així mateix, el 57% de totes les unitats de convivència tenen a càrrec seu almenys a una persona menor d’edat.
Per dur a terme l’estudi, s’han realitzat 56 entrevistes en profunditat a personal tècnic de l’Ajuntament, persones representatives de la ciutat i persones que pertanyen a col·lectius, associacions i entitats de la societat civil. Algunes de les característiques que s’han tingut en compte pel que fa al perfil de les persones entrevistades són: l’origen, l’edat, el gènere, l’orientació sexual, la situació administrativa, la diversitat religiosa, la situació actual de l’habitatge, o la situació de sensellarisme.
Entre les entrevistes a les persones d’origen estranger han sortit experiències de racisme immobiliari, discriminació a l’hora de buscar feina, exclusió i rebuig a escoles, i racisme i rebuig en espais públics. Sumat a això, les dones racialitzades manifesten rebre un rebuig i assetjament sexual, fet que les col·loca en una situació de major vulnerabilitat social. D’altra banda, dins d’aquest grup de situacions també s’ha inclòs la percepció i vivència de les persones que pertanyen a la comunitat gitana que també reben tractes discriminatoris. En aquesta situació, les estratègies haurien d’estar pensades més en la lògica de proposar iniciatives que frenin l’estigma social i combatin el racisme.
Servei de mediació
Sis destaca que els mediadors o els agents comunitaris podrien ajudar a identificar les problemàtiques i a resoldre’ls entre dues parts o bé buscar l’ajuda necessària per reduir el conflicte. Per exemple, al Culubret els veïns pateixen els talls de llum gairebé cada dia en un barri amb més pobresa que en molt d’altres de la ciutat. Donar-los suport a les associacions de veïns per emprendre accions legals contra Endesa podria ser una acció. Veure les necessitats, apropar-se al col·lectiu i donar eines per acabar amb la problemàtica. «Quan detectes el problema, sovint hi ha al darrere uns drets no garantits, una desigualtat, una problemàtica social al darrere que amb mediació i mesures a l’abast de l’administració podria resoldre’s».
Una ciutat amigable, per augmentar la seguretat
El Museu del Joguet de Figueres va recollir la visió que Manuel Delgado, Catedràtic d’antropologia en la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà va oferir sobre el que és l’espai públic i les relacions que es donen en ell. El conferenciant va tancar la presentació de l’estudi sobre la conflictivitat que ja s’ha completat després de quatre mesos de treball –del juliol a l’octubre passat– i que es va presentar el dimarts 30 de novembre. De la intervenció de Delgado es desprèn que les ciutats s’han convertit en un producte de consum. Venen la seva imatge i els pobres es veuen obligats a exiliar-se perquè no encaixen amb aquesta imatge. Delgado va assegurar que «l’espai públic no existeix» i s’hi va referir com el lloc on es produeixen les relacions en públic tot oferint un relat que va generar múltiples interrogants entre el públic.
L’antropòleg va parlar de la situació de conflicte social que tenen les ciutats en general i que forma part d’un sistema que genera desigualtat, pobresa i que en conseqüència crea una sèrie de problemàtiques socials que són les que recull l’estudi presentat.
A la ciutat de Figueres s’han donat tensions fruit de no haver sabut gestionar temes complexos que han anat sorgint. Aquestes tensions han fet que, progressivament, Figueres sigui percebuda –per una gran majoria de persones– com una ciutat conflictiva, insegura, generadora de por; i això ha desencadenat malestar entre els habitants. L’estudi proposa una altra sèrie de mesures que s’estan emprenent per a poder fer front a aquesta situació i que són per exemple l’adequació pel que fa a la il·luminació en algunes zones de la ciutat, ja que s’associa la baixa il·luminació amb la sospita de ser víctima de furt. Invertir més en una mena d’urbanisme amigable és al que tendeixen les ciutats: l’estudi parla de proporcionar més il·luminació a tota la ciutat, més accessibilitat per a les persones amb alguna mena de discapacitat, més llocs de trobada, fer manteniment dels llocs que ja tenen una funció cohesionadora a la ciutat.
