Un dels recursos més preuats de Biure d’Empordà és la natura i, especialment, els conreus de plantes medicinals. Els responsables municipals són coneixedors de la importància d’aquesta flora i, des de l’Ajuntament, han encarregat a Terramar, Natura i Cultura, un consultori de biòlegs, la realització d’un estudi quantitatiu i qualitatiu de les plantes que es poden inventariar. «Sembla que els treballs estan avançats i, segons em diuen, amb un resultat espectacular», explica l’alcalde de Biure, el socialista Martí Sans.

«Un dia, per casualitat, algú va dir que teníem moltes plantes medicinals aquí i vam contactar amb l’empresa Terramar, que ens va donar el resultat de més de 500 plantes, amb el nom científic i popular. És un dossier molt ampli que té un valor inqüestionable per a nosaltres, que ens permetrà tirar endavant un projecte de valorització del patrimoni local, que ha d’acabar revertint en gent que vingui aquí per passar-ho bé», segueix remarcant el batlle, per al qual, aquesta és una forma d’economia indirecta per al poble. Queda molta feina per fer, els han de fer una tasca de desenvolupament de tot això. Aquest divendres 5 de novembre, al Centre Cívic, van fer una convocatòria oberta a tot el poble per veure si surten voluntaris per col·laborar. «Això permetrà fer moltes activitats, com fires, tallers, un parc dels sentits, entre altres. També estaria bé un parc temàtic. El que pot venir és molt, però hem de veure per on anem. És un projecte de llarga durada i estem molt il·lusionats, perquè ajuda a fer de Biure un poble de referència en temes ambientals. Aquest poble –segueix explicant Sans– serà conegut arreu i la seva economia creixerà. Si ve molta gent, haurem de començar a oferir allotjament. És una manera dissimulada de crear riquesa i no només per al poble». Això és tot molt localista. «Va venir un home a portar fems per a les oliveres i ens va dir que devíem tenir molta salut en aquest poble, ja que estava ple de plantes medicinals».

Aprofitant que són tots dos al Consell Comarcal i es veuen sovint, va dir-li a Xavi Camps, cap de l’empresa Terramar, que fes un estudi i ja el tenen a la taula. «Com que som de micropobles, ell és el nostre representant», destaca Sans, qui està molt il·lusionat perquè, a partir d’aquí, Biure serà un poble conegut perquè necessitem serveis. «Tenim fibra òptica, tindrem plaques fotovoltaiques, tindrem una muntanya que a escala mundial serà coneguda, tindrem plantes medicinals», afegeix, alhora que remarca que això «és una herència que deixem per sempre. Vull que Biure tingui una escola d’estiu de debat ideològic. Això costarà uns anys».

Per la seva banda, Xavi Camps manifesta que «s’ha fet el treball d’un any, fent el seguiment de la vegetació, fent sortides de camp, etc.». Com a conseqüència, considera que «és un gran generador d’oportunitats, però també és una gran eina de gestió, pel que fa a les visites escolars i de senderistes. Tots els municipis –afegeix el responsable de Terramar– haurien de fer això, per saber què tenen i valorar-ho. Ens hem adonat que, al municipi de Biure, el seu patrimoni, tant natural com geològic, és espectacular. Hem de saber fer una estratègia per generar oportunitats al municipi. Si no posem eines al municipi, hem de revaloritzar el paisatge. Proposarem un itinerari autoguiat».

El primer projecte de Biure té a veure amb les ciències ambientals. «A Biure, tenim una muntanya amb un valor geològic importantíssim, corroborat per la facultat de Geologia de la UdG. Tirar endavant aquest projecte, si ho fem bé tots plegats, farà, de Biure, el municipi de referència a Catalunya de les Ciències Ambientals. Això repercutirà positivament en l’economia local, si som capaços d’oferir serveis a la gent que vingui», sosté Martí Sans.

El segon projecte té a veure amb la Guerra Gran de finals del segle XVIII. Biure, amb Pont de Molins, Boadella i Darnius, van ser l’escenari de cruentes batalles entre dos exèrcits que van aplegar més de 40.000 homes. En aquesta batalla va morir molta gent, però ha quedat com un referent de la desgràcia col·lectiva la mort d’un tamboriner francès de deu anys. Amb la càtedra d’Història de la UdG, treballen conjuntament.